Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Josep Maria Fernández Garcia
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí alpí, com el seu germà Joan, abans d’iniciar-se en les curses de cotxes com a copilot d’aquest Fou campió de Catalunya 1975, 1976 de rallis i campió d’Espanya de muntanya 1975 en la categoria GT Disputà el Ralli de Montecarlo i proves internacionals de circuit, com les 24 Hores de Le Mans, els 1000 Km i les 6 Hores de Barcelona, formant part de l’Escuderia Montjuïc El seu palmarès té 33 victòries absolutes i prop de 80 de classe, la majoria al volant de diversos vehicles de la marca Porsche
Víctor Sagi Montplet
Automobilisme
Motociclisme
Altres esports nàutics
Navegant i pilot motociclista i automobilista.
S’inicià en l’esquí alpí, i fou campió d’Espanya i de Catalunya d’eslàlom També assolí el títol català en salts de trampolí 1962 Després, passà al motociclisme i fou president del Moto Club Barcelona a la dècada de 1970 En automobilisme competí en la Fórmula 1430 i guanyà la Copa TS 1974 Simultàniament, començà a practicar la vela al Reial Club Marítim de Barcelona amb el iot Garuda I , i s’especialitzà en creuer Seguí com a tripulant dels iots Bribón I i Bribón II El 1977 disputà l’Admiral’s Cup com a tripulant de l’ Azahara , i posteriorment ho feu amb el iot Tornado Fou el…
Casimir Aumacellas Salayet
Automobilisme
Pilot i copilot d’automobilsme, esportista polifacètic i dirigent esportiu.
La disciplina en què tingué més rellevància fou l’automobilisme Destacà com a copilot de Salvador Fàbregas entre el 1930 i el 1954, acompanyant-lo en la majoria de curses clàssiques i en el Ralli de Montecarlo Guanyà el Campionat de Catalunya de regularitat 1932 i la Volta a Espa-nya 1953 Al volant d’un Balilla i amb la sevadona com a copilot, es classificà en segon lloc en el Ralli Barcelona-Andorra 1951 També fou comissari internacional 1938 i directiu del Reial Automòbil Club de Catalunya Collaborà en la comissió organitzadora de totes les edicions del Gran Premi d’Espanya de F1, el Gran…
bosc

Bosc aciculifoli
© Fototeca.cat-Corel
Silvicultura
Geobotànica
Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l’existència d’un ambient especial (ambient forestal), definit en el microclima, en el sòl, etc.
En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o més estrats…