Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Santa Maria de Terrassa
Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…
curvone
Automobilisme
Motociclisme
En un circuit de curses de motociclisme i automobilisme, revolt lleugerament peraltat i de radi molt ample.
ral·licròs
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit mixt de terra i asfalt.
autocròs
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terra.
xicana
Automobilisme
En una pista d’automobilisme, obstacle que obliga el conductor a efectuar un doble revolt.
stock-car
Automobilisme
Nom donat a cadascun dels automòbils de sèrie proveïts de diversos dispositius de seguretat que hom utilitza en competicions esportives de velocitat en pista, en les quals són permeses tota mena d’estratagemes (fins i tot col·lisions) entre vehicles, que solen ésser espectaculars.
botzina
Botzina. a, secció d’una botzina replegada; b, secció d’un conjunt d’altaveu i botzina replegada, per a emetre freqüències molt baixes
© Fototeca.cat
Electroacústica
Automobilisme
Avisador acústic basat en la transformació d’energia elèctrica o mecànica en energia sonora i en la seva amplificació en un tub de forma cònica —pròpiament la botzina— que serveix d’acoblament entre una placa vibrant d’entrada i l’aire exterior de sortida.
L’antiga botzina, formada per una pera de goma que, a través d’una llengüeta, insuflava aire en el tub, emprada com a avisador als primers temps de l’automòbil, ha estat substituïda per la botzina elèctrica d’alta freqüència , coneguda altrament per clàxon, actualment la més usual, i per la botzina electropneumàtica i la botzina pneumàtica , en les quals la membrana sonora és moguda, respectivament, per l’aire comprimit provinent d’un compressor accionat per un motor elèctric o per l’aire exterior aspirat pel tub d’admissió del motor al qual és connectada la botzina
bòlid
Automobilisme
Automòbil de competició o qualsevol giny emprat en les curses de velocitat.