Resultats de la cerca

A vuit anys arribà a Barcelona i feu la seva carrera esportiva com a pilot de la fàbrica Pegaso Entrà a treballar a l’empresa estatal ENASA com a provador de vehicles, entre els quals hi havia els Pegaso El 1948 debutà en una cursa automobilística, la Pujada a la Rabassada, que guanyà al cap de dos anys Al volant dels Pegaso Bisiluro establí els rècords estatal i internacional d’un quilòmetre i una milla, tant en l’especialitat de sortida parada com de llançada Participà en la cursa de Le Mans 1953 i en la panamericana

En desaparèixer el traçat urbà de Montjuïc el 1975, fou l’impulsor del circuit de Calafat, inaugurat el 1974, que dirigí fins el 1981 Fou també director general del circuit madrileny del Jarama i de les activitats esportives del RACE 1978-88, on s’encarregà de l’organització de diverses curses, com els grans premis d’Espanya de Fórmula 1 i de motociclisme que es feren en aquest circuit A la vegada, organitzà el Ralli d’Espanya i creà el Campionat d’Espanya de rallis de terra i l’equip de rallis de Ford Espanya, amb el qual Carlos Sainz debutà en el Campionat del Món de l’especialitat L’any…

Sempre com a copilot de Salvador Fàbregas guanyà diverses curses automobilístiques des de la dècada del 1930 i 1940 –la Barcelona-Saragossa, el Ralli dels Alps i la Volta a Catalunya– fins al Ralli de Montecarlo per a veterans 1973 Amb Salvador Fàbregas i Sebastià Salvador com a presidents del RACC, en l’organització de proves automobilístiques arreu de Catalunya i Espanya Així, fou oficial, proveïdor logístic i d’ajuda, des de curses de Fórmula 1 a Montjuïc o del Circuit de Catalunya fins a pujades en costa, rallis, eslàloms o autocròs En fer els cinquanta anys d’activitat rebé…

Començà el 1979, competint en les Copes Renault i en el campionat de Fórmula 1430 El 1980 guanyà la primera i passà a córrer en altres disciplines de turismes a Europa, com la Copa Alfasud italiana, que guanyà en la categoria sub-23 1982 i en la qual quedà segon absolut 1981 Provà en monoplaces i, de la mà de l’equip italià Pavesi, s’inicià en Fórmula 3 el 1984 i, poc després, donà el pas cap a la F3000, que era la categoria prèvia a la Fórmula 1 Al volant d’un Ralt, en la seva primera temporada aconseguí dues victòries, que repetí el 1987 amb l’equip oficial Lola i aconseguí el subcampionat…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

Collaborà amb l’empresa Hispano Suïssa Presidí el Reial Automòbil Club de Catalunya 1940-57 i, per imperatiu oficial, compaginà el càrrec amb el de president de la Federació Catalana d’Automobilisme des del 1943 Collaborà en l’organització del Gran Premi Penya Rhin, en un final d’etapa del Ralli de Lisboa 1947, en la recuperació de la Volta a Catalunya 1954 i en la creació de la Copa Montjuïc d’automòbils 1954

Començà la seva trajectòria a vint anys, obtingué el primer Campionat de Catalunya amb Miquel Àngel Fernández 1994 i repetí títol els anys 1997 i 1998 amb Joan Frequent i M A Fernández, novament Durant dos anys 1998, 1999 fou copilot de l’equip júnior de Carlos Sainz en els Campionats d’Espanya de rallis de terra, i l’any 2000 passà al Campionat del Món de rallis d’asfalt amb l’equip Skoda, fent parella amb Lluís Climent El 2001 corregué per primer cop el Dakar, el qual guanyà en la categoria de debutant amb José Luis Monterde El 2007, el 2008 i el 2009 acompanyà Nani Roma en la mateixa prova…

Fou el primer català que desenvolupà la funció d’ajuda i suport als pilots catalans, espanyols i també d’altres països Començà el 1986 amb Fermí Vélez, a qui ajudà el 1987 a guanyar la Copa del Món FIA de Sport-Prototips C-2 Fou mànager de Jordi Gené durant quatre anys, i després de Pedro Martínez de la Rosa durant sis anys, amb qui collaborà en els triomfs als campionats japonesos de Fórmula 3, Fórmula Nippon i GT, i en la seva entrada a la Fórmula 1

S’inicià com a copilot de Vicenç Aguilera 1970-73 El 1973 debutà com a comissari esportiu al Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 celebrat a Montjuïc Fou sis anys director del Ralli Catalunya Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d’Automobilisme És membre del Tribunal d’Apellació de la Federació Internacional d’Automobilisme

Conegut com Búfalo Gil En motos ha estat campió d’Espanya d’enduro 1987 i de raids 1994, subcampió del món per equips d’enduro 1985 i guanyador de la Baja Aragón 1987, 1993 En cotxes, guanyà la Copa Suzuki 2000 Suma onze participacions al Ralli Dakar, set en motos, tres en cotxes i una en camió