Resultats de la cerca

En el Campionat de Catalunya de velocitat, fou primer 1970, segon 1975 i tercer 1972 En el Campionat de Catalunya de muntanya fou tercer 1972, lloc que també assolí en el Campionat d’Espanya de Muntanya 1974 El 1981 fou subcampió del Campionat de Catalunya de rallis Fou soci de la Penya Motorista 10 × Hora

Els campionats d’autocròs es divideixen en diverses curses, que consten d’entrenaments, mànegues i finals Existeixen diferents divisions o categories d’automòbils que competeixen per separat en cadascuna d’aquestes El naixement d’aquesta modalitat d’automobilisme tingué lloc a França la dècada dels anys setanta del segle XX i fou coneguda inicialment com a pop cross Hi participaven turismes de la marca Citroën, en especial els populars "dos cavalls" A partir dels anys vuitanta es començaren a organitzar rallis a Catalunya, sobretot a Lleida, i a l’Estat espanyol D’aquesta manera, tant al…

Realitzat als estudis de Miramar, a Barcelona, els anys 1967 i 1968 Pioner en la matèria, s’eme-tia setmanalment, en capítols d’uns 30 min de durada, per la segona cadena de TVE

Propietari, amb Ignasi Bultó, de l’empresa de motocicletes de trial Merlín Quedà segon en el Campionat de Catalunya de Rallis de Terra 1983 Formant equip amb Joan Matamala guanyà les 13 Hores d’Autocross de les Planes en categoria de turismes 1985 i la Ronda Sant Feliu 1987

El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer

Inicià la seva carrera automobilística amb els karts Fou campió d’Espanya d’aquesta especialitat en categoria sènior 1978 El 1980 entrà a l’escola de pilots Emilio Villota El 1981 competí en la Fórmula 3 britànica Obtingué la sisena posició en el Campio-nat d’Europa de Fórmula 3 1982

Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué…

Representant del Trofeu FAE del RACC, el guanyà l’any del seu debut 1978 amb Genís Serrat Copilot de Jaume Pons 1980-83, fou campió de Catalunya de rallis 1983 Formà equip amb Amand Barfull 1980, Isidro Oliveras 1982-84, 1987, Zanini 1984-90, Pep Bassas 1987, Josep Maria Bardolet 1984, amb el qual fou campió d’Espanya de Grup N i Jorge Bäbler 1989 Exercí com a cronista en diverses publicacions

El 1985 quedà quart en el Campionat d’Espanya de Rallis i el 1986, sisè Quedà segon en la Cronoescalada a l’Estadi Olímpic 1986 i cinquè en el XXII Ralli Catalunya 1986 El 1988 s’integrà a l’equip Seat Sport i el 1993 guanyà el Desafío Peugeot Posteriorment, participà en diferents curses de clàssics com el Ralli Costa Brava

Competí juntament amb Claudi Caba 1974-80 Collaborà amb el Diari de Sabadell des del 1966 i a partir del 1982 ha estat corresponsal a Catalunya i redactor de rallis de la revista Auto-Hebdo També fou collaborador habitual de Mundo Deportivo El 1987, un altre cop amb Caba, retornà a les competicions