Resultats de la cerca

Establert des de petit a Catalunya, s’inicià el 1966 en una cursa a Montjuïc al volant d’un Jaguar Compaginà les curses de velocitat i els rallis, modalitat que abandonà progressivament a partir de la mort del seu germà Michel, que li feia de copilot, l’any 1972 Es proclamà campió de Catalunya de Fórmula 4 1969 i quedà segon en el campionat de F1430 1970, amb tres victòries parcials Després es passà a la F1800, repetí subcampionat 1974, 1975 i aconseguí diverses victòries parcials Disputà el Campionat Internacional Fórmula Renault Europe 1975, 1976 L’any 1977 es passà a les curses de muntanya…

Fundat el 1960 per Josep Maria Torrà, tenia l’objectiu d’aglutinar els propietaris de SEAT 600 i promoure curses de cotxes d’aquesta marca Entre els anys 1967 i 1973 organitzà diverses curses al circuit de Montjuïc, entre les quals foren especialment famoses les proves de resistència Juntament amb el segon president, Salvador Ros, el 1967 organitzaren la primera cursa de resistència a Montjuïc, denominada 6 Hores Internacionals de Barcelona El 1969 passà a ser les 12 Hores i, el 1971, es canvià a la distància de 1000 km El 1972 i el 1973 s’organitzaren els 400 km de Barcelona, prova puntuable…

Després de ser becat per la Fundació Puigvert 1960-62, s’establí a Barcelona el 1968, i poc després s’especia-litzà en medicina física i de l’esport Collaborà amb el RACC en l’organització de rallis i disposà de llicència internacional d’automobilisme fins el 1968 i de motonàutica fins el 1980, amb la qual capitanejà l’equip català en diverses competicions El 1970 creà l’Escola de Jutges de la Federació Catalana de Motonàutica i l’any següent entrà a la junta directiva d’aquesta federació Dirigí l’Escola de Jutges i Mesuradors de la Federació Espa-nyola de Motonàutica 1970-92 i fou comissari…

Fou fundat per Genís Marcó l’any 1993, aprofitant la seva experiència com a corredor i organitzador Acollí pilots com Fernando Alonso, amb el qual guanyà sis títols estatals i quatre internacionals, inclòs el Campionat del Món júnior 1996 Aquest títol l’havia conquerit Antonio García el 1994 També n’han format part el pilot de Fórmula 1 Jaume Alguersuari, Dani Clos pilot de GP 2, Albert Costa pilot de les World Series by Renault, Roberto Merhi Campió de la F3 Euroseries i Carlos Sainz Jr A banda de la competició, organitza el certamen Obert RACC des de la seva primera edició 2007

El 1983 es fusionà amb l’escuderia Mitalocompetició, nascuda l’any 1978, que mantingué el nom inicial, acrònim dels cognoms dels seus fundadors Garcia, May i Cerdà Els seus pilots més destacats foren Oriol Gómez, posterior pilot del Mundial de Rallis amb SEAT, i Manuel Muniente, que arribà a ser pilot oficial Peugeot Va estar presidida durant molts anys per Alfons Cerdà, succeït per Josep Arrieta

Format com a pilot de marina mercant, el 1931 començà a treballar a OSSA, empresa familiar especialitzada en maquinària cinematogràfica El 1932 construí els primers motors de llanxes fora borda dissenyats per Ricard Soriano S’afeccionà a les curses de motonàutica i fou el soci número 2 del Club Nàutic de Barcelona L’any 1934 fou finalista del Campionat del Món de motonàutica als EUA i guanyà el Gran Premi de França El 1935 fou segon al Campionat d’Europa Durant aquells anys implicà la seva família en la compra i venda de motocicletes Després de la Guerra Civil Espanyola refundà el taller El…

El 1986 fou campió d’Espanya de karts en la categoria nacional També fou campió d’Espanya de Fórmula Fiat 1987 i de Fórmula Ford 1988 A la Gran Bretanya, on competí durant cinc temporades 1989-93, participà en el Campionat de Fórmula Ford cinquè classificat, en la Fórmula 3 acabà quart el 1991 i segon en la Copa del Món de Macau i en la F 3000, avantsala de la Fórmula 1 guanyà la prova inaugural i fou cinquè en el campionat Fou el pilot escollit per l’equip Bravo de Fórmula 1, però el fracàs de l’operació el deixà a les portes de la màxima categoria El 1994 feu proves amb l’equip Benetton,…

Creà diversos autocicles –pràcticament un únic model al qual es podien posar diverses carrosseries– que es feren populars entre els participants en les curses de l’època El motor més potent, de 8 CV, fou l’emprat per a les competicions La marca estigué pocs anys en funcionament

Emmarcada dins dels actes de l’Exposició Internacional de Barcelona del mateix any, els seus participants sortien de dinou ciutats d’Europa i, després de seguir un recorregut controlat, es reunien a Barcelona Tot i no ser una prova de caire estrictament competitiu, tenia un reglament que afavoria la distància recorreguda, per la qual cosa foren els participants que sortiren del punt més llunyà Riga, a l’actual Lituània els que ocuparen les tres primeres posicions, encapçalats per Erick Wiethaus Austro Daimler després de recórrer 3400 km en 82 h i 38 min, amb una velocitat mitjana de 41 km/h

En la seva primera edició constà de curses en les categories de Fórmula 3 i Fórmula 2, els guanyadors de les quals foren el britànic Mik Beckwith al volant d’un Lola-Ford i l’australià Jack Brabham Brabham-Honda, respectivament El 1967 els guanyadors foren el francès Henri Pescarolo Matra-Cosworth i el britànic Jim Clark Lotus-Cosworth El 1968, la darrera edició, només constà de prova de Fórmula 2, que fou guanyada per l’escocès Jackie Stewart Matra-Cosworth Durant la seva existència també portà adjunta la denominació Trofeo Juan Jover i, a partir del 1968, prengué el nom de Copa Saló de l’…