Resultats de la cerca

Debutà el 1972, i el 1973, amb BRM, assolí un encoratjador cinquè lloc al Gran Premi de Bèlgica de Fórmula 1 L’any següent fitxà per Ferrari inicià una carrera brillant en guanyar el Campionat del Món de Fórmula 1 el 1975 El 1976 patí un accident al circuit de Nurburgring que li deixà gravíssimes cremades i seqüeles que afectaren la seva salut la resta de la seva vida, però aviat retornà a la competició i el 1977 guanyà el Campionat del Món per segon cop Al final d’aquest any fitxà per Brabham, però després de dues temporades sense èxits, el 1979 es retirà de la competició per fundar la…

Els anys quaranta i cinquanta competí en algunes de les curses més importants de l’època Com a company d’equip de Paco Gòdia, participà en proves a l’estranger El 1949 fou segon a les 24 Hores de Le Mans, pilotant un Delage juntament amb el francès Louveau Al cap de poc repetí resultat a les 24 Hores de Spa-Francorchamps Un greu accident sofert al mateix circuit de Le Mans el 1953, quan era pilot oficial de l’equip Pegaso, el tingué molt temps apartat de la competició Quan es recuperà guanyà dos anys seguits el Gran Premi de Barajas 1956, 1957 El 1953 fou segon i…

Al volant d’Alfa Romeo i de Maserati, fou l’únic que inquietà la superioritat de les marques alemanyes Guanyador dels grans premis de Mònaco 1932, França 1932, Bèlgica 1933, Anglaterra 1938, Alemanya 1935 i Itàlia 1931, 1932 i 1938, de la Targa Florio 1931 i 1932 i de les 24 Hores de Le Mans 1933, es retirà, malalt, el 1948 Hom el considera un dels més grans pilots de l’època daurada de l’automobilisme

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí alpí, com el seu germà Joan, abans d’iniciar-se en les curses de cotxes com a copilot d’aquest Fou campió de Catalunya 1975, 1976 de rallis i campió d’Espanya de muntanya 1975 en la categoria GT Disputà el Ralli de Montecarlo i proves internacionals de circuit, com les 24 Hores de Le Mans, els 1000 Km i les 6 Hores de Barcelona, formant part de l’Escuderia Montjuïc El seu palmarès té 33 victòries absolutes i prop de 80 de classe, la majoria al volant de diversos vehicles de la marca Porsche

A vuit anys arribà a Barcelona i feu la seva carrera esportiva com a pilot de la fàbrica Pegaso Entrà a treballar a l’empresa estatal ENASA com a provador de vehicles, entre els quals hi havia els Pegaso El 1948 debutà en una cursa automobilística, la Pujada a la Rabassada, que guanyà al cap de dos anys Al volant dels Pegaso Bisiluro establí els rècords estatal i internacional d’un quilòmetre i una milla, tant en l’especialitat de sortida parada com de llançada Participà en la cursa de Le Mans 1953 i en la panamericana

Ricart Quan Ricart treballava a ENASA, que absorbí la Hispano Suïssa, dissenyà diversos models de cotxes anomenats Z-102 adaptats per a la competició Especialistes de fama internacional crearen els xassís d’aquests cotxes, batejats amb noms com Montjuïc, Rabassada o Pedralbes, que disputaren proves com el GP Sport de Montecarlo 1952, les 24 Hores de Le Mans 1952, 1953 o la Cursa Panamericana, i aconseguiren diversos rècords mundials de velocitat en l’autopista belga Gant-Ostende Abans ja havien aconseguit altres rècords estatals, establerts a la carretera Vic-Tona amb Celso…

S’inicià en el kàrting, i fou campió de Catalunya i d’Espanya Passà als monoplaces, primer a la Fórmula 1430 i, posteriorment, a la Fórmula 3 amb l’equip Racing for Spain, on estigué dos anys competint als campionats anglesos Tornà a Espanya per córrer en la modalitat de muntanya i guanyà el títol estatal en la categoria de turismes 1982 i en l’absoluta 1985, cosa que li permeté trobar suport per a tornar a competir en l’àmbit internacional Ho feu en resistència, i disputà el Mundial a partir del 1986 i les 24 Hores de Le Mans El 1987 entrà a l’equip Spice Pontiac, amb el qual…

Creada l’any 1968, fou impulsada per empresaris catalans que importaren cotxes de competició d’alt nivell per competir en l’àmbit català, estatal i, poc després, internacional La seva primera cursa fou les 6 Hores de Montjuïc, el 1968, guanyada per Francesc Gòdia i Brian Muir al volant d’un Ford GT40 Un any més tard, Francesc Gòdia i Joan Fernàndez guanyaren les 12 Hores de Barcelona, també a Montjuïc, amb un Porsche 908 La firma Tergal finançà les seves activitats a partir del 1970, la qual cosa permeté obrir les curses a l’estranger Amb l’escuderia britànica Red Rose Racing, participà en el…

Debutà a la Fórmula 1 el 2001 El 2003 passà a ser pilot oficial de Renault i assolí la primera victòria en un mundial en el Gran Premi d’Hongria, que el convertí en el pilot més jove de la història a aconseguir la pole-position , i en el primer pilot espanyol que pujava al podi en solitari en un gran premi mundial de Fórmula 1 El 2005 i el 2006 guanyà el Campionat del Món de Fórmula 1 L’any següent canvià de Renault a McLaren, escuderia amb la qual restà tercer en una temporada marcada per les polèmiques, després de la qual anuncià el retorn a Renault per al 2008 Els anys 2010-14 formà part…

Amb l’equip Montjuïc-Tergal participà en tot tipus de curses de turismes i sports-prototips El 1963 guanyà la classe D del primer Trofeu Juan Jover amb un Mini Cooper També al volant d’un Mini participà en rallis, guanyà el Vasco-Navarro, la pujada a la Rabassada i el Barcelona-Andorra Amb un Mini tornà a guanyar a Montjuïc el 1965 el Trofeu RACC-RACE i la 3a edició del Juan Jover Amb el mateix model, en diferents versions, participà en el Ralli de Montecarlo 1967 i en curses en circuit, com les 6 Hores de Barcelona El 1968 es passà a les curses en circuit, i corregué en Fórmula 3 a Montjuïc…