Resultats de la cerca

Els seus antecedents foren el departament de vehicles especials de la fàbrica de la Zona Franca, creat el 1971, i el més recent departament de SEAT Competició El primer equip oficial fou de rallis, amb els pilots Salvador Cañellas i Jorge Babler En aquesta etapa, fins el 1978, s’aconseguiren sis títols estatals de marques i de pilots i un subcampionat d’Europa, incloent-hi un tercer lloc al Ralli de Montecarlo, amb Antoni Zanini Després de cinc anys d’inactivitat, el 1983 SEAT tornà a l’activitat esportiva ja integrada dins el grup Volkswagen, en què competí en rallis, raids i circuits No fou…

Fou nomenat enginyer en cap de Seat Competición 1974 És el creador del Seat Proto 2100 i del Seat Ibiza Proto Bimotor El 2010 era el màxim responsable esportiu del Programa de Promoció per a Joves Pilots d’Automobilisme i membre de la Comissió Esportiva del RACC

Compaginà el pilotatge –fou subcampió de Catalunya de rallis el 1975– amb la tasca de copilot, en la qual destacà Debutà el 1972 com a copilot de Cèsar Perejoan Alpine, Eladio Doncel Porsche, Eugeni Baturone Alpine i Salvador Cañellas SEAT, amb el qual formà parella fins el 1978 Fou campió d’Espanya de rallis 1972 i tercer classificat 1975-77 El 1978 deixà les curses i passà a exercir d’assessor esportiu a la mateixa SEAT, i es dedicà a l’organització logística de l’equip de rallis primer, i dels diversos campionats de circuit després També destacà en la creació de…

La paraula fórmula va seguida d’un número que distingeix les diferents categories En l’àmbit internacional destaquen la Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició, la Fórmula 2 i la Fórmula 3 La primera està reservada a monoplaces de menys de 95 cm d’alçària i 180 cm d’amplada, amb un motor de 2,4 litres de potència màxima i vuit cilindres en V Aquesta, creada per la Federació Internacional de l’Automòbil el 1950, ha visitat regularment els circuits de Catalunya Ho feu per primer cop al Circuit de Pedralbes 1951, 1954, posteriorment al de Montjuïc 1969, 1971, 1973, 1975 i,…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

Tercer membre de la nissaga Juncosa El 1961 debutà en la Pujada a Vallvidrera i acabà tercer, al volant d’un 600 Els primers anys feu de copilot del seu germà Jaume, i també de pilots com Jorge Chi Vinyas, amb qui el 1965 guanyà el Ralli Costa Brava A partir del 1967 començà a córrer com a pilot fent servir els cotxes de la marca Abarth, i posteriorment SEAT, preparats al taller familiar Fou campió 1967 i subcampió 1972 d’Espanya de rallis i subcampió de muntanya 1973 En l’àmbit català, fou campió de Catalunya de rallis 1967-70, velocitat 1968, circuits 1969, pujades en costa…

El 1985 quedà quart en el Campionat d’Espanya de Rallis i el 1986, sisè Quedà segon en la Cronoescalada a l’Estadi Olímpic 1986 i cinquè en el XXII Ralli Catalunya 1986 El 1988 s’integrà a l’equip Seat Sport i el 1993 guanyà el Desafío Peugeot Posteriorment, participà en diferents curses de clàssics com el Ralli Costa Brava

Especialista en proves de circuit, participà en quasi totes les curses que es feren al circuit de Montjuïc durant la dècada de 1950 i 1960, al volant de cotxes tan diversos com Jaguar, Austin Healey, SEAT o Renault També corregué rallis com a pilot i com a copilot, al costat de Víctor Sagi al Ralli de Montecarlo 1961, on participaren amb un BMW

El 1983 es fusionà amb l’escuderia Mitalocompetició, nascuda l’any 1978, que mantingué el nom inicial, acrònim dels cognoms dels seus fundadors Garcia, May i Cerdà Els seus pilots més destacats foren Oriol Gómez, posterior pilot del Mundial de Rallis amb SEAT, i Manuel Muniente, que arribà a ser pilot oficial Peugeot Va estar presidida durant molts anys per Alfons Cerdà, succeït per Josep Arrieta

Mecànic de professió, competí amb cotxes que ell preparava per a la competició, i així guanyà el Campionat d’Espanya de rallis 1962 El 1965 aconseguí la llicència de la firma italiana Abarth per a importar els seus cotxes de competició, derivats dels FIAT i similars a SEAT 600, fet que permeté convertir els 600 en cotxes aptes per a la competició a l’abast de molts aficionats