Resultats de la cerca

Ricart Quan Ricart treballava a ENASA, que absorbí la Hispano Suïssa, dissenyà diversos models de cotxes anomenats Z-102 adaptats per a la competició Especialistes de fama internacional crearen els xassís d’aquests cotxes, batejats amb noms com Montjuïc, Rabassada o Pedralbes, que disputaren proves com el GP Sport de Montecarlo 1952, les 24 Hores de Le Mans 1952, 1953 o la Cursa Panamericana, i aconseguiren diversos rècords mundials de velocitat en l’autopista belga Gant-Ostende Abans ja havien aconseguit altres rècords estatals, establerts a la carretera Vic-Tona amb Celso…

Els seus antecedents foren el departament de vehicles especials de la fàbrica de la Zona Franca, creat el 1971, i el més recent departament de SEAT Competició El primer equip oficial fou de rallis, amb els pilots Salvador Cañellas i Jorge Babler En aquesta etapa, fins el 1978, s’aconseguiren sis títols estatals de marques i de pilots i un subcampionat d’Europa, incloent-hi un tercer lloc al Ralli de Montecarlo, amb Antoni Zanini Després de cinc anys d’inactivitat, el 1983 SEAT tornà a l’activitat esportiva ja integrada dins el grup Volkswagen, en què competí en rallis, raids i circuits No fou…

S’inicià com a pilot de l’escuderia MAC Reus en la pujada en costa a Alfara 1968 També competí per l’Scipio, el Motor Club Tortosa, el Club Automobilisme Baix Camp, l’Arcus Sport i el Valls Racing Motorsport Fou tres cops campió d’Espanya de muntanya en karts de 250 cc 1979, de grups N de rallis 1982 i de muntanya 1982 Disputà el Ralli de Montecarlo, puntuable per al Mundial de rallis 1989 Un cop retirat, presidí el Club Automobilisme Baix Camp, l’Arcus Sport, el Valls Racing Motorsport i l’Escuderia Costa Daurada Dirigí durant més de dues dècades la delegació…

Presidida per Josep Masdéu, organitzà el Ralli Salou i el Ralli Tarragona, que foren puntuables per al Campionat de Catalunya El 1994 inicià la collaboració amb el RACC en l’organització dels dispositius de seguretat del Ralli Catalunya, puntuable per al Campionat del Món

El 1985 quedà quart en el Campionat d’Espanya de Rallis i el 1986, sisè Quedà segon en la Cronoescalada a l’Estadi Olímpic 1986 i cinquè en el XXII Ralli Catalunya 1986 El 1988 s’integrà a l’equip Seat Sport i el 1993 guanyà el Desafío Peugeot Posteriorment, participà en diferents curses de clàssics com el Ralli Costa Brava

Amb l’equip Montjuïc-Tergal participà en tot tipus de curses de turismes i sports-prototips El 1963 guanyà la classe D del primer Trofeu Juan Jover amb un Mini Cooper També al volant d’un Mini participà en rallis, guanyà el Vasco-Navarro, la pujada a la Rabassada i el Barcelona-Andorra Amb un Mini tornà a guanyar a Montjuïc el 1965 el Trofeu RACC-RACE i la 3a edició del Juan Jover Amb el mateix model, en diferents versions, participà en el Ralli de Montecarlo 1967 i en curses en circuit, com les 6 Hores de Barcelona El 1968 es passà a les curses en circuit, i corregué en Fórmula 3 a Montjuïc…

Debutà l’any 1971 en la primera edició de la Fórmula 1430, on guanyà la primera cursa i s’adjudicà el primer títol d’aquesta nova categoria L’any següent, com a membre de l’Escuderia Montjuïc, feu curses internacionals en la categoria Sport 2 litres amb un Chevron B21 amb el qual assolí el quart lloc als 400 km de Barcelona i acabà subcampió d’Espanya de la categoria Abandonà la pràctica esportiva en acabar aquesta temporada

Fou pilot oficial de SEAT Sport i competí habitualment en proves de marató i raids Es proclamà subcampió 1984 i campió 1986 de Catalunya de rallis de terra Posteriorment inicià les participacions en el Ralli Dakar on corregué dinou vegades En la categoria de bugui i com a pilot oficial de l’equip Schlesser, aconseguí dues quartes posicions 2001, 2002 Guanyà la Baja Aragón 1999 i fou tercer a la Copa del Món de tot terreny 1999, 2000 És germà del també pilot  Salvador Servià

Fou el primer català que desenvolupà la funció d’ajuda i suport als pilots catalans, espanyols i també d’altres països Començà el 1986 amb Fermí Vélez, a qui ajudà el 1987 a guanyar la Copa del Món FIA de Sport-Prototips C-2 Fou mànager de Jordi Gené durant quatre anys, i després de Pedro Martínez de la Rosa durant sis anys, amb qui collaborà en els triomfs als campionats japonesos de Fórmula 3, Fórmula Nippon i GT, i en la seva entrada a la Fórmula 1

Gràcies a l’impuls de l’enginyer Raúl Pateras Pescara, marquès de Pescara, i del seu germà Jaume, la fàbrica creà el primer prototip el 1929 Un cop provat a l’autòdrom de Terramar, el mateix any fou inscrit a la Pujada a la Rabassada Raúl Pateras guanyà la categoria sport d’aquella prova S’inicià una etapa destacada per a aquests models en la modalitat de muntanya, que culminà amb la victòria al Campionat d’Europa, amb Juan Zanelli com a pilot El 1933 la fàbrica tancà