Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
paper termomètric
Tecnologia
Química
Paper recobert d’una emulsió termosensible que canvia de color en funció de la temperatura.
Aplicat sobre un objecte, el canvi de color que adopta permet de determinar la temperatura del dit objecte
ogiva
Tecnologia
Forma geomètrica de revolució el contorn de la qual és format per dos arcs que s’uneixen en llur extrem.
És la forma que adopta generalment la part frontal d’algunes aeronaus, d’alguns projectils i d’alguns coets, sobretot per tal de reduir la resistència aerodinàmica del mòbil i evitar-ne l’escalfament excessiu
Club Esportiu Piscines
Altres esports de pilota o bola
Club de pilota basca de Barcelona.
Fundat el 1930, inicialment prengué el nom d’El Caballo Rojo Es trobava situat dins el complex Atracciones Sarrià El 1942 es refundà amb el nom Club de Pelota Basca i el 1946 adoptà la denominació definitiva, any que també el complex on es trobava canvià per anomenar-se Piscinas y Deportes En pala curta destacaren jugadors com Pedro Hernández I, Alberto Castillo I, Jordi Vidal, José Miguel Legarrea i Jaume Urrich En paleta foren rellevants Enric Muñoz i Tito Castillo II, i en paleta de cuir Jaume i Rafael Carbonell El 1986 tancà les installacions i es traslladà al complex de Bac…
màquina agrícola
Tecnologia
Agronomia
Màquina moguda per mitjà d’energia mecànica i emprada per a fer les feines agrícoles, en substitució del treball manual.
Les màquines agrícoles apliquen els mateixos principis que els instruments manuals arada, rascle, etc, però augmentant la velocitat de l’operació i disminuint-ne l’esforç Hom les classifica segons el tipus de feina que poden fer treball del sòl, sembra, recollecció i transport, etc Entre les que treballen el sòl, les més importants són l'arada, que obre la terra i la gira i que adopta formes diverses, l'escarificadora i la conreadora La sembradora té com a objectiu la distribució de les llavors de la forma adequada a cada conreu, i en les operacions de cura del conreu hom empra l'adobadora,…
taula
taula modernista, dissenyada per Gaspar Homar i Mezquida
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.
La taula ha seguit les normes dels estils decoratius i llurs evolucions A Egipte era sostinguda per petges que imitaven les potes d’un animal Al món grecoromà era de marbre o bronze i se sostenia mitjançant petges entrecreuats Al Baix Imperi Romà i a Bizanci hom construïa taules de metalls preciosos Durant l’edat mitjana consistia en una gran peça de fusta sostinguda per petges, molt simples en el romànic i que es complicaren en el gòtic El Renaixement adoptà les formes romanes i els petges laterals units per travessers amb arcades El Barroc continuà els travessers que unien…
Club de Beisbol i Softbol Sant Boi

Jugadora del Club de Beisbol i Softbol Sant Boi
Club de Beisbol i Softbol Sant Boi
Beisbol
Altres esports de pilota o bola
Club de beisbol i softbol de Sant Boi de Llobregat.
Fundat el 1971, nasqué amb el nom de Club de Beisbol i Softbol Cinc Roses, fent referència al barri on era situat L’any 1983 adoptà la denominació actual Uns anys abans, el 1977, es construí l’estadi on juga habitualment És un dels clubs de beisbol i softbol més rellevants en l’àmbit català i estatal En el seu palmarès destaquen dues Lligues espanyoles 2003, 2010, sis Copes del Rei 2002, 2003, 2006, 2015, 2016 i 2019 i un subcampionat de la Recopa d’Europa 2007 Els equips de categories inferiors també guanyaren diversos títols, en més de vint ocasions, el Campionat d’Espanya com el sub-18 del…
Club de Beisbol i Softbol Hèrcules l’Hospitalet
Beisbol
Altres esports de pilota o bola
Club de beisbol i softbol de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundat a Barcelona l’any 1940, nasqué amb el nom de Club de Beisbol Hèrcules les Corts L’any 1969 Carlos Pérez de Rozas el reestructurà i dinamitzà, i l’any següent l’equip fou inclòs de nou en competicions oficials Deu anys després, el 1989, es traslladà a l’Hospitalet de Llobregat i adoptà el nom actual Club de beisbol referent a Catalunya, els seus equips de beisbol i softbol competeixen habitualment a la divisió d’honor estatal Entre les seves files destacaren jugadors internacionals com Óscar Jiménez, Jorge Balboa, Xavier Civit o Emilio Pérez de Rozas En l’equip de softbol…
llit

Antic llit olotí de la família del Puget del mas i el Corriol (Rupit-Pruit)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble destinat a jeure-hi i dormir-hi, compost generalment d’un suport pla de fusta o de metall, on hom col·loca el somier i el conjunt format pel matalàs, els llençols, els coixins, etc.
L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna A l’alta edat mitjana era en forma d’armari el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els treballs decoratius de la fusta Al s XVII, el…
calibrador
Tecnologia
Instrument per a verificar de manera ràpida, senzilla i precisa si les dimensions d’una peça són dins de les toleràncies preestablertes, sense necessitat de realitzar-ne una mesura directa.
El calibrador materialitza les mides màxima i mínima admissibles de la dimensió que ha d’ésser objecte de control i així, si la dimensió a verificar és el diàmetre interior d’un forat, perquè aquest sigui considerat correcte cal que l’extrem “passa” del calibrador d’interiors —la mida del qual és igual a la mida mínima admesa per al forat— hi entri amb facilitat, mentre que el costat “no passa” —de mida igual a la màxima admesa per al forat— no hi ha d’entrar de cap manera Els calibradors per a diàmetres exteriors, per a rosques, etc, funcionen segons el mateix principi El més usual dels…
paper pintat
Arts decoratives
Tecnologia
Química
Paper recobert de pintura monocroma o policroma, amb motius decoratius o sense, destinat a revestir les parets interiors de les cases.
Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp…