Resultats de la cerca

Combina les habilitats del futbol, del tennis i del voleibol L’objectiu és aconseguir que l’equip rival no pugui retornar la pilota A l’hora de fer la recepció, l’equip que disputa la pilota pot deixar-la botar un cop al terra En competicions femenines o de base pot botar fins a dues vegades Posteriorment, l’equip que té la possessió de la pilota pot fer fins a tres tocs abans de retornar-la a l’altra banda de la xarxa Es juga individualment i en les modalitats de dobles i triples, i es pot jugar tant a l’interior com a l’exterior És practicat especialment per jugadors de futbol per millorar…

Similar al rugbi i al futbol americà, es juga en un camp ovalat d’entre 135-185 m de llargada i 110-155 d’amplada L’objectiu és fer passar la pilota entre els pals de la zona d’anotació del rival, en la qual hi ha quatre pals verticals els dos del mig pals de gol i els dos laterals behind posts Un gol suma sis punts i s’aconsegueix fent passar la pilota entre els pals de gol a qualsevol alçada havent-la xutat amb el peu També es pot anotar un behind , que val un punt, i que s’aconsegueix fent passar la pilota entre el pal de gol i el pal de behind El jugador que duu la pilota l’ha de fer…

D’origen mexicà, es practica per parelles en partits a trenta punts, amb una raqueta de tennis i una pilota de goma pneumàtica –en el seu inici, de tennis– en un frontó curt, de 30 m de llargada, 10 m d’amplada, 10 m d’alçària i 4 m de contracanxa És la modalitat de la pilota que aglutina un nombre més gran de practicants, ja que és la més senzilla de practicar Comprèn dues especialitats la preolímpica i l’olímpica La primera, que es juga amb una pilota de goma i es practica bàsicament a l’Estat espanyol, té el seu origen al Club Natació Barcelona cap a la meitat de la dècada de 1960 La…

Dedicada a la difusió de les activitats del Frontó Barcelonès, promocionava l’esport de la pilota Incloïa el vocabulari del joc, comentaris sobre les regles, biografies de pilotaris, resultats dels partits jugats als frontons de Barcelona per a facilitar la consulta de les travesses i la crònica de frontons madrilenys De periodicitat setmanal, i algun cop bisetmanal, se’n publicaren quaranta-un números Fou substituïda per La Cancha

Situat al carrer del mateix nom, té l’origen en el tancament del Frontó Reina Elisenda Les installacions, cobertes, alberguen un frontó de 30 m on es juga a frontennis i un altre de 36 m per a les especialitats de mà, pala i paleta L’Escola de Pala de la Federació Catalana de Pilota hi porta a terme els seus entrenaments i partits, i diversos clubs hi tenen també la seu Atano, Asvever, Calpes, Taulat, Poblenou, Casa de Sòria, Vasconia i Seat, entre d’altres

Prengué el nom del seu propietari, Josep Tarrasa Tenia 65 m de llargada per 12 m d’amplada, amb una contracanxa de 5 m En fou intendent Josep Codina, que ja havia redactat i posat en vigor el reglament del Frontó Barcelonès Hi destacaren els pilotaris Gogorza, Chiquito de Berastegui, Villabona i Francés

Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’edificar al…

Se situà als terrenys de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la plaça del Teatre, i al segon pis del Teatre Principal Propietat de l’empresari Teodoro Seebold Zarrauz, feia 59 m de llargada per 9,5 m d’amplada, i disposava d’una àmplia contracanxa L’alçària del frontis era de 10 m La zona del públic tenia quatre fileres de butaques, bancs de fusta al darrere, un pis per a llotges i l’entrada general al damunt, amb una capacitat de 1200 espectadors S’hi jugà bàsicament a cesta punta, s’hi disputaren alguns campionats d’Espanya i fou la seu del Club Vasconia Per la seva pista passaren els…

Situat al carrer del Marquès del Duero, fou explotat per Joan Andalús Tenia una pista de 30 m de llargada i 11 m d’amplada, i una capacitat per a 500 espectadors S’hi començà a jugar a raqueta masculina amb una ferramenta de doble cordam i pilota de cuir, especialitat que fou prohibida a causa de la velocitat que s’imprimia a la pilota Posteriorment, es destinà a la raqueta femenina

Considerat per a molts com la catedral de la pilota a Barcelona, ocupava un soterrani del carrer de Casp, al mateix edifici del Teatre Novedades De gran sumptuositat arquitectònica, gaudia d’illuminació lateral, marcador elèctric, coberta mòbil, calefacció, extractors, àmplia sala d’apostes i xarxa protectora des de la pista de 60 m a la coberta Hi jugaren els millors palistes de l’època Chiquito de Gallarta, Araquistain, Zárraga, Pasai, Aramendia I i Donosti, i també destacats puntistes com Erdoza II, Inchausti, Antoni Palau, Olaso, Salsamendi, els germans Ramos i Azpiri Funcionà fins el…