Resultats de la cerca

Soci del Club Deportivo Piscinas, destacà com a saguer Fou campió de Catalunya de pala curta amb Pere Hernàndez I 1951-58, 1962, 1963, 1966, 1970 i amb José Miguel Legarrea 1972, 1973, i campió de Catalunya de pala llarga amb el mateix Hernàndez 1957-66, amb qui fou subcampió d’Espanya de pala curta 1954, 1955 Obtingué el subcampionat del món de frontennis amb Fernando Castro 1958 i amb Fernando Ucín 1962 Amb Agustí Brugués, jugà el primer partit del I Torneig Biarritz-Barcelona 1969 Fins el 1985, jugà a tennis al Club Gran Via Mar, a frontennis al Club Esportiu Laietà, i a tennis i a pàdel…

Fou un dels pioners d’aquest esport a Catalunya Vinculat al Club Esportiu INEF de Barcelona, disputà la Copa d’Europa de tamborí de sala 2006 i n’assolí la tercera posició

Jugà amb el Club Esportiu INEF 2006-10 Al novembre del 2010 participà en la fundació del primer club de tamborí formalment constituït a Catalunya, el Barcelona Tamborí Club i n’esdeveningué vicepresident i jugador 2010-11 Amb aquest equip guanyà les dues primeres edicions de la Lliga Catalana, els mateixos anys Al novembre del 2011 participà en la fundació del Farola Club Tamborí, del qual és president i jugador des de la temporada 2011-12 Ha competit en torneigs internacionals arreu d’Europa en les diferents modalitats i en diverses edicions de la Copa d’Europa 2007-11 Fou seleccionat per a…

Fou membre del Club Botxes Canet i del Club Unió Petanca les Torres-Rubí, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya de clubs 2009, 2010 En petanca, també fou subcampiona de Catalunya individual 2007, 2009 Pel que fa a les botxes, fou campiona de Catalunya individual 2010 i per parelles 2001, i guanyà cinc vegades el Campionat d’Espanya individual 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 A més, aconseguí tres medalles de bronze al Campionat del Món de botxes 2009, 2010, 2011 Des del 2008 forma part de la Comissió Dona i Petanca/Botxes de la Federació Espanyola de Petanca

A la paret esquerra, des del frontis fins al rebot, hi ha una teuladeta inclinada i una xarxa a sota A la part dreta del frontis hi ha una paret que tapa la raconera Generalment, la paret dreta és de metacrilat S’hi juga a mà individual i per parelles, en la modalitat de paleta de cuir, paleta argentina amb pilota de goma homes i dones, xare, i una modalitat de cesta punta A Catalunya s’introduí el 1992 a les Terres de l’Ebre gràcies a la proximitat amb el País Valencià, on és molt popular

El nom prové del fet que, a diferència d’altres modalitats, no importa quants bots faci la pilota, que sol anar per terra i per tant s’ha de raspar el terra per poder colpejar-la El raspall i l’escala i corda són les úniques modalitats amb jugadors professionals Està molt arrelada a les comarques del sud del Xúquer, com la Safor, la Vall d’Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa Es pot jugar tant al carrer com a trinquets de raspall Normalment les partides solen ser entre equips de dos o tres jugadors, que miren que el rival no torni la pilota abans que traspassi la línia del darrere del…

 Es juga entre dos equips rivals de quatre o cinc persones cadascun, normalment en un carrer pla i llarg, i es tracta d’anar guanyant espai al camp rival fins que l’altre equip no pugui tornar la pilota Les partides són a deu jocs Cada joc té la puntuació següent 15, 30, val i joc Per guanyar el joc, cal que l’altre equip estigui com a màxim a 30 per tant, si els equips empaten a val canvien automàticament a empat a 30 Cada equip ha de fer el més petit possible el camp rival, que es marca amb unes telles, antigament ratlles a terra, on es para la pilota quan no es pot tornar després del…

Es juga en un carrer, sigui real o una construcció que simula un carrer, recte i pla Té similituds amb la modalitat d’escala i corda, però sense escala ni llotges Cal passar la pilota de vaqueta per sobre la corda de falta que divideix els dos camps La pilota no pot botar dos cops al mateix camp ni ser colpejada dos cops pel mateix equip La ferida treta d’inici es fa llençant la pilota amb la mà, no colpejant-la, i ha de caure a la zona del dau, un requadre marcat al terra, i passar per dalt de la corda de galotxa, situada al camp del rest Tant el dau com la corda de galotxa només intervenen…

Es juga dins un trinquet Dos equips contendents es passen la pilota de vaqueta per dalt d’una corda que divideix els dos camps situada a 1,80 m d’alçada La ferida el tret de sortida de cada punt s’ha de fer botar a una escala al lateral del trinquet D’aquests dos elements prové el nom d’escala i corda Els equips poden ser formats per un partides individuals o mà a mà o per dos o tres jugadors És bastant habitual que s’enfronti una parella a un trio Un dels equips va de vermell i l’altre de blau Les partides són a 60 punts, que es compten de cinc en cinc dotze jocs Cada joc suma les següents…

És originari de Melbourne Austràlia, on és conegut amb el nom d’ Aussie Rules Football Té 150 anys d’història i actualment es practica als cinc continents L’objectiu del joc és marcar a la porteria contrària mitjançant un xut amb el peu Es pot jugar la pilota amb els peus i amb les mans i està permès placar a l’estil del rugbi, però no existeix el fora de joc A Catalunya, l’esport es començà a vertebrar a partir del 2005 a través de la Lliga de Futbol Australià de Catalunya, reconeguda internacionalment per l’Aussie Rules International