Resultats de la cerca

És dividida en sis partits judicials i 235 municipis 1981 La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya i la del 1821 que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser, aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon, però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823 La…

És dividida en sis partits judicials i 229 municipis 1981 La província té per base la divisió bonapartista del 1810 i la del 1814, proposada per les corts de Cadis, que fou vigent durant el Trienni Liberal 1821-23 La província restà fixada a mitjan 1836

Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823

Inaugurat el 1987, fou seu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Disposa de camp gran de gespa, camp de sauló de softbol, dos túnels de batuda, recta de 100 m d’atletisme, fossat de salt i grades per a 1100 espectadors

La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral de 508 m de…

Fou construït el 1977 Disposa d’un camp de beisbol de 134,5 × 127 m i un de softbol de 71,6 × 65,5 m El 1997 fou una de les tres seus catalanes del Campionat d’Europa de beisbol de seleccions Acull els partits del Club Beisbol i Softbol de Sant Boi

S’inaugurà el 1987 El camp, amb superfície de sauló, té unes dimen-sions de 100 × 60 m S’hi han jugat importants competicions nacionals i internacionals com els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Copes Intercontinentals 1991, 1997 i Copes d’Europa 1989, 1994, 1998 Hi juga els seus partits el Club de Beisbol Hèrcules l’Hospitalet

Inaugurat el 1976, fou remodelat el 2011 amb la collocació de gespa artificial d’última generació, banquetes cobertes, graderies amb capacitat entre 200 i 250 seients, túnel de batuda i zona d’escalfament dels llançadors Fou el primer camp de Catalunya que implantà la gespa i quedà homologat per a acollir-hi competicions internacionals De manera simultània poden entrenar-hi els equips que utilitzen les installacions el Club de Beisbol i Softbol Gavà i el Club Projecte Softball Gavanenc

Situat al costat de l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, duu el nom del destacat fotògraf de premsa barceloní Carlos Pérez de Rozas S’inaugurà el 1990 per a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És obra dels arquitectes F Correa, A Milà, C Buxadé i J Margarit, i té una superfície de 15279 2 Es remodelà el 1997 per ser una de les seus del Campionat d’Europa de beisbol de seleccions Acollí també la Copa Intercontinental i la Copa Mundial 2009 Des del 2008 és la seu anual de la Final Four de beisbol Hi juga els seus partits l’equip del FC Barcelona També acull partits de…

És dividida en 5 partits judicials i 181 municipis 1987 El conjunt dels corregiments de Tarragona i Tortosa serví de base a la divisió provincial del 1833, tot i que exclou tot el sector de la Segarra i l’Urgell al S del riu Corb només Vallfogona i la rodalia de Santa Coloma de Queralt hi restà inclosa, i, en canvi, inclou la zona del Camp de Tarragona a l’E del Gaià i el Baix Penedès no costaner, fins aleshores del corregiment de Vilafranca la divisió del 1821 incloïa tot el Penedès, inclosa la vall de l’Anoia en canvi, Cubelles i Vilanova i la Geltrú, que pertanyien al corregiment de…