Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Santa Maria de Terrassa

Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…
col·legiata de Guissona
Façana de la col·legiata de Guissona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica augustiniana ( Santa Maria de Guissona
) radicada a l’església arxiprestal de Guissona (Segarra).
Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics
Montserratí Base Ball Club
Beisbol
Club de beisbol de Barcelona.
Participà en el primer Campionat de Catalunya el 1929 El 1931 ingressà a la Lliga oficial de beisbol, creada després d’una escissió dins la federació catalana Disputà diversos partits contra equips catalans en una època en què el beisbol tingué una gran popularitat a Catalunya
Josep Ribas Coste
Beisbol
Jugador i dirigent de beisbol.
Començà a practicar el beisbol l’any 1942 guiat per Andreu Pueyo Recorregué els camps de la Bordeta, del Sol de Baix, de l’Escola Industrial i de Piscines i Esports El 1948 ingressà a l’equip juvenil CB Hèrcules les Corts Jugà diversos partits amb l’equip que fou campió d’Espanya de la segona divisió 1951 Abandonà el beisbol el 1953, tot i que es mantingué vinculat al club El 1965 entrà a la junta directiva i en fou secretari general fins el 1987 El 1989 collaborà en la fundació del CB Diamant-Hèrcules Durant la dècada de 1970 entrà a la Federació Catalana de Beisbol i Softbol FCBS i en fou…
Jaume Puig Gracia
Beisbol
Jugador de beisbol.
Receptor del Club Beisbol Viladecans, formà part del primer equip durant les dècades de 1970 i 1980 El 1982 guanyà per primera vegada el Campionat d’Espanya, títol que revalidà any rere any fins que es retirà aquella mateixa dècada Al final de la dècada i durant uns quants anys formà part del cos tècnic del club, i fou partícip del domini del CB Viladecans, que aconseguí tots els títols de Lliga i Copa del Rei en què participà
Antonio Pueyo Gil
Beisbol
Jugador de beisbol.
Segona base conegut com Braç de ferro , s’inicià amb l’equip infantil del Frente de Juventudes 1941 L’any 1947 debutà en categoria sènior al Club Bàsquet Hèrcules Les Corts, amb qui fou dues vegades campió d’Espanya 1954, 1958 A la meitat de la dècada de 1960 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, del qual fou capità i delegat, i posteriorment retornà al CB Hèrcules Les Corts, amb el qual es proclamà campió d’Europa de pool B 1979 També guanyà dotze Campionats de Catalunya i sis d’Espanya Fou internacional amb la selecció espanyola i conquerí un Campionat d’Europa 1955 i diversos podis…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina