Resultats de la cerca

Membre del Club Beisbol Viladecans, fou un dels millors tercera base de la Lliga durant les dècades de 1990 i 2000 Participà dels èxits del club des del final dels anys vuitanta, guanyant totes les Copes del Rei fins el 2000 i totes les Lligues fins el 2002 També participà en diverses edicions de la Copa d’Europa de clubs Formà part de la selecció catalana Es retirà l’any 2009 Posteriorment, entrenà equips del CB Viladecans i de la selecció catalana

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a  La Vanguardia , on es jubilà el 1985  La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant Gervasi 1953…

Fou jugador del Picadero Jockey Club i del Club de Beisbol Hèrcules Les Corts, amb el qual guanyà el Campionat d’Europa B 1979 Es retirà el 1980 i començà a arbitrar partits d’infantils Format en cursos d’àrbitres cubans i italians, el 1984 ja havia assolit la categoria d’internacional Arbitrà partits de la Lliga espanyola, la Copa d’Europa de clubs i competicions internacionals de seleccions Arbitrà la final del Campionat d’Europa 1987 disputada a Catalunya A la meitat dels anys vuitanta assumí la presidència del Collegi d’Àrbitres de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol FCBS El 1991…

Començà jugant al Club de Beisbol i Softbol Hèrcules l’Hospitalet i al Club Beisbol Viladecans El 2001 marxà als Estats Units, on fou conegut com Manuel Tabare Olivera , i jugà en Lligues independents amb els Reno Astros i els Alexandria Aces Posteriorment es professionalitzà i jugà en una Lliga menor amb els Florida Marlins 2005-07, amb els quals arribà a doble A en 77 partits Més endavant formà part dels Carolina Mudcats mentre competia amb els Reno Astros L’any 2008 fitxà pel Futbol Club Barcelona i, acabada la temporada, retornà als EUA, on jugà de nou als Florida Marlins i en altres…

La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral de 508 m de…

Fundat els anys vint del segle XX, fou un dels clubs pioners i participà en la fundació de la Federació Catalana de Beisbol l’any 1929 Avui desaparegut, disposava del camp de joc del Fortpienc

Amb seu a Barcelona, va ser constituïda el 1929 amb el nom de Federació Catalana de Base-ball La seva precursora fou la Sociedad Hispano-Americana de Base-Ball, creada l’any 1923 El primer president fou Agustí Peris de Vargas, impulsor del beisbol a Catalunya El mateix 1929 organitzà el primer Campionat de Catalunya, en el qual participaren vuit equips L’any 1931 patí una escissió i creà la Lliga Oficial de Beisbol Durant els anys cinquanta i seixanta tingué una gran activitat L’any 1975 inclogué el softbol com a modalitat esportiva Juntament amb la federació francesa, fou pionera en l’…

Fundat l’any 1909, fou el primer club de beisbol de Catalunya juntament amb l’Iris BBC Els impulsors dels dos equips foren Agustí Peris i Ramon Masvidal Estava constituït per jugadors amateurs de la colònia americana de Barcelona Eren molt destacats els seus duels amb l’Iris BBC, disputats al solar on es construí la plaça de toros Monumental El 1910 també disputà partits contra l’Habana BBC Desaparegué l’any 1929

Inaugurat el 1987, fou seu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Disposa de camp gran de gespa, camp de sauló de softbol, dos túnels de batuda, recta de 100 m d’atletisme, fossat de salt i grades per a 1100 espectadors

Receptor del Club de Beisbol Viladecans, debutà amb el primer equip durant la segona meitat dels anys vuitanta, guanyà totes les Lligues i Copes del Rei fins al final dels anys noranta i participà en diverses edicions de la Copa d’Europa Jugà amb la selecció estatal i fou medalla de bronze al Campionat d’Europa 1987, 1989, 1991 També disputà el Campionat del Món 1988 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992