Resultats de la cerca

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…

Fou editada pel Club d’Esquí de Catalunya, secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya Contenia articles de tècnica, traduccions d’articles estrangers, ressenyes de competicions i rànquings L’últim número estigué dedicat als Jocs Olímpics d’Hivern de Garmisch-Partenkirchen 1936

Fou fundada l’any 2009 per a fomentar la pràctica dels esports d’hivern entre els discapacitats físics i els malalts mentals Participa en competicions de categories masculina i femenina, individual i per equips en competicions socials, interclubs i en els Campionats de Catalunya

Participà en diversos campionats catalans i espanyols entre els anys 1940 i 1959, i es proclamà campiona d’Espanya d’eslalòm el 1952 Estigué vinculada a la secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya

Pioner de l’esquí de fons a Catalunya Fou fundador del refugi dels rasos de Peguera Berguedà, i en fou també el mantenidor 1933 Rebutjà anar al front, motiu pel qual fou internat en un camp de concentració a l’inici de la Guerra Civil Fou considerat un dels millors esquiadors de fons de Catalunya Participà en competicions arreu de l’Estat a la dècada dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de relleus 1942, 1944-47, 1952 i en categoria individual 1943, 1945 L’any 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de relleus fent equip amb Andreu, Pàmies i Mullor, i el 1947 amb Alier,…

Fill de Joan Cardona , destacà en categories inferiors tant en proves individuals com en modalitats tècniques de velocitat  Integrant de la selecció espanyola d’esquí de muntanya des del 2010, el 2016 es proclamà campió de Catalunya en la modalitat individual L’any 2019 es proclamà triple campió d’Espanya —en esprint, vertical i individual— als Campionats d’Espanya disputats a Boí-Taüll A escala internacional, participà en el Campionat del Món, on fou medalla de plata en esprint 2021 i medalla de bronze en esprint 2017 i relleus 2017 i 2019 El 2022 es consolidà com una de les figures…

L’estació limita amb la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i disposa de més de 22 pistes que sumen més de 20 km esquiables i 1000 metres de desnivell entremig de frondosos boscos de pi negre 1500 m, cota mínima i 2500 m, cota màxima També disposa d’una àmplia zona de debutants a la cota 2000, d’un parc lúdic i de tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals Aquest domini esquiable del Pallars Sobirà és continuador de l’estació Super Espot, que fou inaugurada la temporada 1967-68 i mantingué aquest nom fins a la temporada…

Debutà el 1974 en la copa del món i l’any 1974 aconseguí ésser segon amb cinc victòries en eslàlom especial i gegant Després de guanyar les edicions d’aquesta competició corresponents al 1976, 1977 i 1978, fou campió olímpic d’ambdues proves a Lake Placid 1980 L’any 1986 es retirà de l’alta competició amb un total de 80 proves de la copa del món guanyades, xifra no assolida mai per cap altre esquiador