Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria, disputà la prova de combinada nòrdica durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Saint-Moritz 1948 Presidí el Reial Club de Golf de la Cerdanya 1988-2001 i fou vicepresident del Reial Automòbil Club de Catalunya

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, el Club Alpí Núria i el Club Esquí Barcelona, el 9 de març de 1935 feu la travessa La Molina-Puigmal-Núria-Noucreus-Ulldeter, amb Carles Bertrand, Oriol Canals i Andreu Figueras Destacà en proves d’esquí alpí i de fons, d’habilitat i salts d’esquí, i guanyà diverses competicions d’àmbit català i estatal

Organitzat pel Consell Internacional de Competicions d’Esquí de Muntanya ISMC, és compost de curses individuals, per equips, de relleus i curses verticals, en categoria masculina i femenina La primera edició tingué lloc a Serre Chevalier França l’any 2002 La segona edició es disputà a la Vall d’Aran entre l’1 i el 6 de març de 2004 Suïssa es proclamà vencedora en ser el país que aconseguí la puntuació més alta En les proves individuals guanyà set medalles d’or

Gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és l’equipament dedicat als esports de neu més antic de Catalunya Fou inaugurada el 1947 S’hi accedeix només a peu o amb el cremallera inaugurat al març del 1931 Té onze pistes, un circuit de raquetes de neu, un parc de surf, un circuit de cros, un parc de neu infantil i tres pistes per a trineus El telecadira de la Pala uneix la cota més baixa de l’estació 1964 m amb la màxima 2252 m, mentre que el telecabina de la Coma del Clot enllaça el santuari de Núria amb el refugi del Pic de l’Àliga També té dos teleesquís…

Formada al Centre d’Iniciativa Tècnica Esportiva Fou membre del Club Alpí Falcó de Sabadell i formà part de les seleccions catalana i espanyola El 1989 participà en la copa del món d’eslàlom gegant Disputà les proves d’eslàlom gegant i eslàlom supergegant dels Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville França, 1992 Rebé diversos homenatges pòstums, com el XXI Trofeu Ciutat de Sabadell Memorial Emma Bosch 1995 a Eina Alta Cerdanya, promogut per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern

El 1941 es proclamà campió d’Espanya en la prova de descens Destacat membre de la Federació Catalana d’Esquí, el 1948 fou elegit president de la federació espanyola, càrrec que abandona el 1960 quan passà al Comitè Olímpic Espanyol El 1983 rebé la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya

Pioner de l’esquí de fons a Catalunya Fou fundador del refugi dels rasos de Peguera Berguedà, i en fou també el mantenidor 1933 Rebutjà anar al front, motiu pel qual fou internat en un camp de concentració a l’inici de la Guerra Civil Fou considerat un dels millors esquiadors de fons de Catalunya Participà en competicions arreu de l’Estat a la dècada dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de relleus 1942, 1944-47, 1952 i en categoria individual 1943, 1945 L’any 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de relleus fent equip amb Andreu, Pàmies i Mullor, i el 1947 amb Alier,…

Els seus inicis en el món de l’esquí de fons foren al Club Muntanyenc Barcelonès i l’any 1932 es feu soci del Centre Excursionista de Catalunya El 1929 guanyà el Trofeu Weyermann d’esquí de fons L’any 1930 es proclamà campió de Catalunya de la mateixa modalitat i, l’any següent, subcampió També guanyà la medalla d’argent a la Copa de la Generalitat de Catalunya per equips, ja amb el CEC 1932, i quedà tercer classificat del Concurs Internacional la Molina de Fons 1934 A la dècada de 1930 esdevingué seleccionador de l’equip espanyol d’esquí i president de la Secció d’Esquí del CEC 1947-48 També…

Començà a competir professionalment molt jove 1968 Amb l’equip austríac guanyà tres medalles olímpiques dues d’argent en eslàlom gegant i descens el 1972 a Sapporo i una a Lake Placid el 1980 i nou medalles als campionats del món cinc d’or el 1972 i el 1978 en descens combinat, i el 1974, el 1978 i el 1980 en descens, dues d’argent en descens i gegant el 1972, i dues de bronze el 1970 en descens i el 1980 en gegant L’any 1980 es retirà de l’alta competició És considerada una de les millors esportistes del segle XX 

El 1999 començà a participar en el Campionat del Món, i el 2003 guanyà per primer cop el títol mundial a Val di Fiemme, en l’especialitat d’esprint Posteriorment ha destacat també en les curses de fons El seu palmarès inclou també 17 medalles d’or aconseguides en els Campionats del Món d’Oberstdorf 2005 3 esprint en equip, relleus i 30 km, d’Oslo 4 esprint, esquiatló, 10 km i relleus, Val di Fiemme 2013 4 esprint, esquiatló, 30 km i relleus, Falun 2015 2 esprint i relleus i Lahti 2017 4 esquiatló, 10 km, 30 km lliures i relleus Des del 2010 s’ha convertit en la gran dominadora de l’esquí…