Resultats de la cerca

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

L’estació limita amb la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i disposa de més de 22 pistes que sumen més de 20 km esquiables i 1000 metres de desnivell entremig de frondosos boscos de pi negre 1500 m, cota mínima i 2500 m, cota màxima També disposa d’una àmplia zona de debutants a la cota 2000, d’un parc lúdic i de tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals Aquest domini esquiable del Pallars Sobirà és continuador de l’estació Super Espot, que fou inaugurada la temporada 1967-68 i mantingué aquest nom fins a la temporada…

Formà part de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola Realitzà ascensions i travesses amb esquís pels Pirineus i els Alps Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, participà en diverses competicions d’esquí en l’àmbit català i estatal 1940-59 Fou capità de l’equip del CEC la temporada 1942-43, i es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de descens Fou un dels iniciadors de l’Escola d’Esquí de la Molina 1944-45, junt amb Lluís Pedrerol, Ernest Mullor i Ezequiel Giró Formà part de la junta directiva de la…

Fundat l’any 1971, nasqué amb l’objectiu de formar esquiadors a la comarca L’any 1990 fou refundat després d’un llarg període d’inactivitat Practica l’esquí alpí i l’esquí de muntanya Organitza la cursa Open Vall Fosca, la Cronoespot, una cronoescalada a Espot i la Vertical Cabanera També organitza cursos d’iniciació i de tecnificació Practica l’esquí habitualment a l’estació de Gran Pallars El 2011 tenia 1300 socis

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla

Format al Club d’Esquí Sant Ponç, desenvolupà la major part de la seva carrera esportiva al Club Nàutic Sant Pere Pescador – Estadi Màgic Posteriorment, també formà part del Club d’Esquí Nàutic Pallars Jussà i del Club Esportiu la Baells Practicà diferents especialitats i destacà en eslàlom, en què guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya tant en categories inferiors com en sub-21 i Obert En categoria absoluta, obtingué dos Campionats d’Espanya d’eslàlom 2002, 2003 i dos Campionats de Catalunya de figures 2001, 2002 i d’eslàlom 2006, 2009 Participà en els Jocs Mediterranis…

Format al Club d’Esquí Sant Ponç, desenvolupà la major part de la seva carrera esportiva al Club Nàutic Sant Pere Pescador – Estadi Màgic Posteriorment també formà part del Club d’Esquí Nàutic Pallars Jussà i del Club Esportiu la Baells En l’especialitat de figures i d’eslàlom destacà guanyant els Campionats de Catalunya i d’Espanya en les categories infantil, juvenil, sub-21 i open En categoria absoluta, guanyà cinc Campionats d’Espanya de figures 2002-06 i dos Campionats de Catalunya de la mateixa especialitat 2003, 2006 Fou a més campió d’Espanya en combinada 2002 i doble…

Inaugurada el 2011, té un total de 58 km de pistes per a la pràctica de l’esquí nòrdic És situada a una altitud que oscilla entre 1290 i 1970 m Les installacions són de propietat municipal A més de circuits d’esquí de fons, disposa d’un circuit de patinatge sobre gel

Inclou l’esquí de fons, els salts d’esquí, la combinada nòrdica, el biatló i l’esquí de telemarc L’esquí de fons consisteix en una cursa d’esquí per un terreny nevat de pendent suau Existeixen diversos tipus de proves segons la distància recorreguda en categoria masculina es competeix en curses de 50 km, 15 km i relleus 4 × 10 km, i en femenina en curses de 30 km, 10 km i relleus 4 × 5 km Ambdues categories també competeixen en proves de persecució, esprint individual i esprint per equips, així com en maratons d’esquí Antigament també s’organitzaven curses de 30, 18 i 10 km en categoria…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…