Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
guillotina
Dret penal
Làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals i serveix per a decapitar els condemnats a mort.
Aquest instrument de suplici, emprat al s XVI al migdia de França i a la península itàlica, fou proposat l’any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin 1738-1814 a l’Assemblea Nacional com a mitjà de suplici únic a fi d’evitar sofriments als condemnats Adoptada el 1792, quedà en desús en ésser abolida la pena de mort a França 1981
Federació Catalana d’Esports d’Hivern

Cartell anunciant el Segon Memorial Albert Pardo, organitzat per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern
Federació Catalana d’Esports d’Hivern
Esports d’hivern
Organisme rector dels esports d’hivern a Catalunya.
Creada el 1933, ha rebut diferents noms Federació Catalana d’Esquí 1933-35, 1941-1978 Federació d’Esquí de Catalunya 1935-39, Federación de Montañismo y Esquí de los Pirineos Orientales 1939-41, fins a l’actual denominació, adoptada a partir del 1978 El seu primer president fou Rossend Carrasco Formiguera Dirigeix i regula la pràctica dels esports d’hivern a Catalunya en les seves diverses modalitats –neu, gel i trineu– i les següents disciplines esquí alpí, esquí de fons, freeski, surf de neu, trineu amb gossos, hoquei sobre gel, patinatge artístic, cúrling, telemarc, esquí…
mara
Sociologia
Dret penal
Banda de delinqüents formada originàriament per immigrants de l’Amèrica Central als Estats Units.
Aquestes bandes sorgiren la dècada de 1980 a la ciutat nord-americana de Los Angeles Integrades per joves immigrants del Salvador, Hondures i Guatemala que fugien de l’estat de guerra civil crònic d’aquests països, alguns d’ells formaren una banda d’autoprotecció Mara Salvatrucha o MS-13 que derivà vers la delinqüència i la criminalitat El 1996 es deportaren més de 200000 d’aquests immigrants als llocs d’origen, on els membres d’aquesta i altres bandes reproduïren l’organització i la forma de vida adoptada als Estats Units, aprofitant-ne la feblesa institucional Les maras capten…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…
prostitució
Sociologia
Dret penal
Pràctica consistent a mantenir relacions sexuals de manera habitual i professional amb finalitats de lucre.
El mot no inclou el costum d’alguns pobles primitius de posar a disposició de l’hoste la dona, la filla o la serventa, ni tampoc qualsevol relació sexual esporàdica amb remuneració o sense Ha existit i existeix en gairebé tots els pobles del món, sia com un fet tolerat o reconegut, sia com un fenomen illícit i clandestí Practicada gairebé sempre per les dones, generalment sota el control d'un altre individu o una organització sovint d'homes, que en són també molt majoritàriament els clients, tant la societat occidental com moltes altres l’han considerat denigrant, malgrat algunes excepcions…