Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
isthme Tarauao
Istme
Istme de l’illa de Tahití (Polinèsia Francesa), a les illes de la Societat.
istme de Tehuantepec
Istme
Istme de Mèxic, que serveix d’unió entre l’Amèrica Central i la Septentrional.
Comprèn els estats d’Oaxaca, Veracruz, Tabasco i Chiapas Situat entre el golf homònim, al S, i el de Campeche, al N, té una amplada mínima de 210 km La costa nord és de tipus arenós i sedimentari, mentre que la costa meridional és constituïda per materials paleozoics que formen una serralada de 270 m d’altura màxima, parallela al Pacífic
istme de Corint

La península d’Argolida (part oriental del Peloponès) en primer pla; l’Àtica al fons; i l’istme de Corint que els connecta
Anita Gould (CC BY-NC 2.0)
Istme
Braç estret de terra (uns 6 km d’ample) que uneix el Peloponès amb la península Balcànica, travessat pel canal de Corint.
Kra
Istme
Istme del SE d’Àsia que uneix la part septentrional de la península d’Indoxina amb la seva part meridional.
Situat entre el golf de Tailàndia i la mar d’Andaman, en el seu punt més estret té 42 km d’amplada
Fischland
Istme
Istme que forma part de la península de Fischland-Darß-Zingst del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental (Alemanya).
avenc

L’avenc de Krúbera-Voronya
Profundezas (CC BY-NC-ND 2.0)
Espeleologia
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina la component vertical.
Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’ espeleologia , consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt Hom pot distingir tres grans tipus d’…
Jordi Lloret Prieto
Espeleologia
Espeleòleg.
S’inicià al Grup d’Espeleologia del Foment Martinenc GEFOMA el 1971, del qual fou directiu Des del 1979 fou membre de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga Fins el 1979 formà part de l’equip de rescat espeleològic de la Companyia Alpina de la Creu Roja de Barcelona i del Grup de Socors a Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Fou membre del Comitè Català d’Espeleologia de la FEEC, del Club Deportivo de Ingenieros Industriales de Madrid i de l’Spéléo Club de París Durant les dècades de 1970 i 1980 explorà grans cavitats…
Nadal Llopis Lladó
Escalada
Espeleologia
Escalador i espeleòleg.
Soci del Centre Excursionista Barcelonès, organitzà el museu sorgit de la fusió amb el Club Muntanyenc Barcelonès CMB i fou membre fundador del Comitè Català de Refugis 1931 El 1932 escalà la paret nord del Pedraforca per una via inèdita, la Llopis-Vilaret Impulsà la publicació Sota Terra 1932-36 Collaborà en Excursionisme El 1940 fundà el Grup d’Alta Muntanya del CMB i, més endavant, participà en la creació del Grup d’Explora-cions Subterrànies El 1946 fundà l’Editorial Alpina, i traduí el Manual de alpinismo Fundà la primera revista espeleològica de l’Estat espanyol, Speleon 1950, i…
Congrés Internacional d’Espeleologia
Espeleologia
Congrés d’espeleologia celebrat a Barcelona l’agost del 1986.
Fou el novè dels congressos organitzats sota l’auspici de la Unió Internacional d’Espeleologia El seu patrocini recaigué en la Federació Espanyola d’Espeleologia i la seva organització en la Federació Catalana Reuní especialistes de vint-i-set estats d’arreu del món Abans i després del congrés es realitzaren diverses jornades sobre espeleologia física, bioespeleologia, antropologia i espeleologia aplicada, entre altres disciplines relacionades
Timoteu Colomines Coll
Espeleologia
Excursionisme
Excursionista i espeleòleg.
Membre del consell directiu del Centre Excursionista de Catalunya CEC, al setembre del 1905 cofundà la Societat de Ciències Naturals de Barcelona Club Muntanyenc En fou el primer president i formà part del seu consell directiu fins a la seva mort Al gener del 1920 redactà, juntament amb Agustí Duran i Josep Maria Co de Triola, les bases d’una federació d’entitats excursionistes, i constituí la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, embrió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC De la seva nombrosa activitat espeleològica, cal destacar la primera exploració de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina