Resultats de la cerca

President de l’Agrupació Excursionista Granollers 1986-2004 i del Grup d’Investigacions Espeleòlogiques de Granollers 1979-2000, descobrí amb companys d’aquesta entitat la cova del Serrat del Vent Osona l’any 1979 Amb el descobriment de la galeria Granollers 1984, el grup topografià uns 4273 m d’extensió, rècord mundial en recorregut de coves de roques gresoses També explorà l’avenc de la Bargadera Vall d’Aran on aconseguí el rècord de Catalunya de profunditat 580 m Morí a l’avenc de Santa Bàrbara Rosselló Publicà La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent 1989 i, amb J M…

Organitzat anualment per un club, sota el patrocini del Comitè Regional d’Espeleologia primer, i del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i el Comitè Català d’Espeleologia després, en les vuit edicions celebrades tractà d’un tema diferent En la primera 1970, organitzada per l’Espeleo Club de Sabadell, s’abordà l’espeleologia en general Les reunions següents tractaren sobre topografia i documentació 1972, Centre Excursionista Àliga, geoespeleologia 1973, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, bioespeleologia 1975, Agrupació Excursionista Pedraforca, l’…

És considerat un dels iniciadors de l’espeleologia a Catalunya Formà part de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus i també de l’Agrupació Excursionista de Reus L’any 1908 davallà per primera vegada un avenc, el de la Miloquera, utilitzant escales de corda i fusta Divulgà recerques espeleològiques en la revista Atheneum , de la qual fou portaveu, i en el butlletí de l’AE Reus Publicà Espeleologia de les comarques tarragonines 1918, obra que encara mereix l’interès dels espeleòlegs, ja que les comarques de la Terra Alta, el Montsià i el Baix Ebre no han estat…

Començà l’any 1962 i des del 1964 és soci de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit 1969-71, 1973-75, des del 2009 Ha fet centenars de topografies i ha obert noves cavitats, principalment a Catalunya i als Picos de Europa, en què destaca l’exploració de la cova Cuberes Formà part de les juntes del Comitè Regional d’Espeleologia i de la Federació Catalana d’Espeleologia Publicà mensualment a l’ Avui cròniques d’espeleologia 1978-81 i collabora en la revista Biosp de l’Associació Catalana de Bioespeleologia, en el butlletí Espeleosie del…

A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…

Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…