Resultats de la cerca

També anomenat multiplexatge asíncron TDM o multiplexatge intelligent TDM, consisteix a collocar les dades de diferents fonts dinàmicament, de manera que no hi hagi intervals de temps sense missatge, cosa que sí que passaria en un multiplexatge TDM síncron, si durant l’interval de mostreig destinat a alguna de les fonts a multiplexar, aquesta no té dades per a incorporar al canal En fan ús diverses tècniques de commutació de paquets, com ara l'ATM

És la tècnica de multiplexatge utilitzada en la transmissió a través de xarxes de fibra òptica Presenta els mateixos principis de funcionament que el multiplexatge per divisió de freqüència FDM, però el canal òptic THz és molt més gran, al voltant d’un milió de vegades, que el canal elèctric MHz

Comercialment, els operadors de telecomunicacions usen el terme itinerància en anglès roaming quan el canvi de cèllula comporta un traspàs de les fronteres d’un estat, amb el consegüent canvi d’operador de telefonia Sense l’opció comercial d’itinerància, els telèfons mòbils només són operatius al país d’origen La paraula roaming ha agafat més pes en la seva versió comercial per a indicar l’opció contractual amb l’operador de telecomunicacions que permet trucar des de l’estranger, emprant-se actualment els anglicismes handover o handoff per a indicar la itinerància dels mòbils entre cèllules…

Pot consistir a utilitzar una freqüència portadora diferent per a cadascun i filtrar el senyal desitjat a la recepció multiplexatge per divisió de freqüència , o bé, a partir de mostres dels diferents senyals, efectuar la transmissió dels valors corresponents per un sol canal i separar els diversos senyals a la recepció multiplexatge per divisió de temps

El transmissor té un teclat mecanogràfic, amb el qual l’operador cursa el text, i un dispositiu que, per a cada signe corresponent a cada tecla, produeix un senyal elèctric aquest, degudament codificat, és enviat per una línia telefònica El receptor conté un dispositiu transcriptor que fa que els senyals elèctrics, prèviament descodificats, moguin un dispositiu electromecànic portador dels tipus corresponents a les lletres de l’alfabet, xifres i altres signes, amb un mecanisme inscriptor que escriu sobre una banda de paper de desplaçament uniforme Els primers usuaris del teletip a gran escala…

Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…

S’inicià al Club Excursionista de Gràcia El 1969 creà el Grup de Recerques i Exploracions Subterrànies GRES del Centre Excursionista Sant Martí, que presidí Posteriorment, es feu soci del grup d’espeleologia de la Secció d’Investigació i Recuperació Espeleològica SIRE de la Unió Excursionista de Collblanc 1971-77 i del Grup d’Espeleologia de l’Hospitalet de Llobregat 1977 El 1977 ingressà com a secretari general del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i, el 1995, ocupà el mateix càrrec a la Federació Catalana d’Espeleologia FCE, que presideix des del 1999 Ha davallat diferents coves de…

Es concedeix anualment, des del 1988, en honor a Norbert Font, introductor de l’espeleologia a Catalunya Premia la tasca de grups o entitats espeleològiques catalanes en tres categories millor treball fet a Catalunya, millor treball fet a fora de Catalunya i premi de divulgació de l’espeleologia

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955