Resultats de la cerca

Organitzat per l’ Espeleo Club de Gràcia ECG, hi participaven realitzadors d’arreu del món i s’atorgaven premis en set categories diferents Es consolidà fins a convertir-se en l’únic referent mundial Des de l’any 1999 l’ECG organitza les Nits de la Imatge Subterrània de Barcelona, en format reduït, no competitiu i sense periodicitat establerta

Ingressà a la Secció d’Investigacions Espeleològiques Poblet 1966 i, posteriorment, a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc, de la qual fou president 1974-79 Fou un dels fundadors de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, que també presidí en diversos períodes Explorà i topografià diverses cavernes de Catalunya, especialment la Fou de Bor, a la Cerdanya, i també de Cantàbria, l’Aragó Arañonera i Mallorca Sa Campana Fou coordinador de la revista Exploracions i del Festival Internacional de Cinema Espeleològic de Barcelona 1982-94

S’inicià en l’espeleologia l’any 1967 i posteriorment passà a formar part de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal de Barcelona El 1974 inicià la seva participació amb el Grup d’Exploracions Subterrànies de Barcelona, amb el qual collaborà des de l’any 1980 en l’edició de la revista Sotaterra Ha descobert galeries i cavitats, com les noves galeries a la serra d’Aralar –304 m L’any 2000, juntament amb Robert Ferrer, fundà el grup de fotografia subterrània Flash Black Corb Les seves fotografies han estat publicades en revistes especialitzades i ha publicat llibres sobre…

Fou creada el 30 de novembre de 1979 a conseqüència de la fusió del Grup Geogràfic de Gràcia GGG i el Grup d’Investigacions Espeleològiques GIE, del Club Excursionista de Gràcia CEG Aquesta fusió tenia per objectiu crear un grup que no depengués de cap entitat excursionista o d’altres tipus Les seva fita principal fou l’exploració del sistema subterrani d’Arañonera, a la comarca aragonesa del Sobrarb, les cavernes del qual constituïren la cavitat integral més fonda del món, amb 1179 m 1987, fins que el 2005 s’erigí en la segona cavitat integral més fonda, amb 42,7 km explorats en un desnivell…

A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…