Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Ferran Termes Anglès

Ferran Termes Anglès
ARXIU FRANCESC MIRET – CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I MUSEU DE L’ESPELEOLOGIA
Espeleologia
Espeleòleg.
Fou membre fundador del Grup d’Exploracions Subterrànies GES del Club Muntanyenc Barcelonès 1948, que presidí 1953-57 Participà en l’exploració de la Cueva del Agua, a Granada 1950, llavors la més fonda de la Península, en diverses coves de les Illes i de la Piedra de San Martín 1953 En aquesta expedició s’assolí la sala de la Verna, de 726 m, considerat l’avenc més profund del món Fou el primer president del Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies 1962-64 i, des d’aquest càrrec, creà l’Escola Catalana d’Espeleologia 1963 A la revista Speleon publicà els primers catàlegs de…
avenc

L’avenc de Krúbera-Voronya
Profundezas (CC BY-NC-ND 2.0)
Espeleologia
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina la component vertical.
Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’ espeleologia , consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt Hom pot distingir tres…
Espeleo Club de Gràcia

L’espeleologia requereix coneixements científics i tècniques esportives per a l’exploració de cavitats subterrànies
Espeleo Club de Gràcia
Espeleologia
Entitat barcelonina d’espeleologia.
Fou creada el 30 de novembre de 1979 a conseqüència de la fusió del Grup Geogràfic de Gràcia GGG i el Grup d’Investigacions Espeleològiques GIE, del Club Excursionista de Gràcia CEG Aquesta fusió tenia per objectiu crear un grup que no depengués de cap entitat excursionista o d’altres tipus Les seva fita principal fou l’exploració del sistema subterrani d’Arañonera, a la comarca aragonesa del Sobrarb, les cavernes del qual constituïren la cavitat integral més fonda del món, amb 1179 m 1987, fins que el 2005 s’erigí en la segona cavitat integral més fonda, amb 42,7 km explorats en un desnivell…