Resultats de la cerca

Soci del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona 1968-2006, també en fou president 1974-79 Organitzà i dirigí campanyes d’exploració i topografia en diverses coves Fou director de la revista Sota Terra 1980-87 Ha publicat, entre altres llibres, Catálogo espeleológico del macizo de Garraf 1973, Catàleg espeleològic de Catalunya 1978-85 i El Conflent subterrani Cova de Fullà-Canaletes 2008

Ingressà a la Secció d’Investigacions Espeleològiques Poblet 1966 i, posteriorment, a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc, de la qual fou president 1974-79 Fou un dels fundadors de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, que també presidí en diversos períodes Explorà i topografià diverses cavernes de Catalunya, especialment la Fou de Bor, a la Cerdanya, i també de Cantàbria, l’Aragó Arañonera i Mallorca Sa Campana Fou coordinador de la revista Exploracions i del Festival Internacional de Cinema Espeleològic de Barcelona 1982-94

Organitzat anualment per un club, sota el patrocini del Comitè Regional d’Espeleologia primer, i del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i el Comitè Català d’Espeleologia després, en les vuit edicions celebrades tractà d’un tema diferent En la primera 1970, organitzada per l’Espeleo Club de Sabadell, s’abordà l’espeleologia en general Les reunions següents tractaren sobre topografia i documentació 1972, Centre Excursionista Àliga, geoespeleologia 1973, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, bioespeleologia 1975, Agrupació Excursionista Pedraforca, l’espeleoquaternari…

President de l’Agrupació Excursionista Granollers 1986-2004 i del Grup d’Investigacions Espeleòlogiques de Granollers 1979-2000, descobrí amb companys d’aquesta entitat la cova del Serrat del Vent Osona l’any 1979 Amb el descobriment de la galeria Granollers 1984, el grup topografià uns 4273 m d’extensió, rècord mundial en recorregut de coves de roques gresoses També explorà l’avenc de la Bargadera Vall d’Aran on aconseguí el rècord de Catalunya de profunditat 580 m Morí a l’avenc de Santa Bàrbara Rosselló Publicà La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent 1989 i, amb J M Cervelló i A…

S’inicià al Grup d’Espeleologia Avenc Badalona 1974-80 i, posteriorment, ingressà al Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, del qual fou president 1991-06 Explorador i catalogador de cavernes, s’especialitzà en topografia Ha intervingut en les principals exploracions del GEB, de les quals destaquen les de la fou de Bor, a la Cerdanya les bores del Borró, a la Garrotxa, i l’avenc de la Ferla, a l’Alt Penedès, on es descobrí la ramificació Via Miret-Canela 2008 Participà en campanyes d’exploració realitzades al Parc Nacional d’Ordesa i al Mont Perdut, a Aragó, i en l’elaboració del…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, s’integrà en el Grup d’Exploracions Subterrànies Explorà cavitats de Catalunya, Aragó, València i les Balears i es dedicà bàsicament a la topografia S’especialitzà en l’estudi de la carstificació dels massissos calcaris de Sant Llorenç del Munt i Montserrat i formà part de la campanya Ojo Guareña 1958, a Burgos, on feu la primera fotografia d’aquesta cavitat, la més extensa de l’Estat espanyol Escriví, amb Ferran Termes, Manual de exploración subterránea 1960, pioner a Espanya sobre el tema Entre el 1964 i el 1972 coedità, amb JM Armengou…

Soci de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Excursionista Puigmal i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, els anys cinquanta i seixanta feu activitats al massís del Garraf, al Perelló i als ports de Tortosa, o de Beseit Participà en la primera exploració a l’avenc Montserrat Ubach i descobrí, amb M Ubach, el pou de les Perles 1963, de 210 m, que durant més de quinze anys fou el rècord català de profunditat Al Garraf, descobrí l’avenc que porta el seu nom S’especialitzà en topografia i fotografia subterrànies Participà en exploracions a les…

Fou creada el 30 de novembre de 1979 a conseqüència de la fusió del Grup Geogràfic de Gràcia GGG i el Grup d’Investigacions Espeleològiques GIE, del Club Excursionista de Gràcia CEG Aquesta fusió tenia per objectiu crear un grup que no depengués de cap entitat excursionista o d’altres tipus Les seva fita principal fou l’exploració del sistema subterrani d’Arañonera, a la comarca aragonesa del Sobrarb, les cavernes del qual constituïren la cavitat integral més fonda del món, amb 1179 m 1987, fins que el 2005 s’erigí en la segona cavitat integral més fonda, amb 42,7 km explorats en un desnivell…

Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’ espeleologia , consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt Hom pot distingir tres grans tipus d’…