Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
mar Morta

La mar Morta des de la riba israeliana
Mar interior
Llac salat del S de Palestina, entre Jordània, a l’E, i Israel, a l’W.
Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà Aquesta cubeta lacustre és el medi aquàtic més profund de la superfície terrestre, sense tenir en compte els oceans Les aigües del llac, en efecte, estan situades, l’abril del 2025, a 439,98 m sota el nivell del mar, poc més de 40 m més avall que l’any 1976, quan s’establí que tenia 398,95 m de profunditat Els darrers mesuraments indiquen que la mar Morta s’enfonsa més d’un metre per any Estudis geològics duts a terme al final de la dècada…
mar d’Aral

Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
iol
Transports
Esports nàutics
Embarcació esportiva descoberta, llarga i fina amb quatre, sis o vuit remadors i amb popa de quadre.
rem

Rem. A l’esquerra, les vuit modalitats olímpiques; a la dreta, de dalt a baix, dimensions bàsiques d’un camp de regata, parts principals d’un esquif, i tipus de rem per a les modalitats en couple o scull
© Fototeca.cat
Esports nàutics
Esport nàutic consistent en competicions entre embarcacions mogudes per rems.
Bé que hom pugui trobar-ne alguns exemples en èpoques anteriors, en la seva forma moderna aquest esport apareix a Anglaterra, potser al segle XVIII El 1811 es disputaren les primeres competicions a Nova York, el 1829 fou disputada la primera edició de la cursa Oxford-Cambridge i el 1834 foren efectuades les primeres proves a Henley El 1892 es creà la Federació Internacional, els campionats d’Europa foren organitzats des del 1893 i el rem fou admès com a prova olímpica el 1900 París La categoria femenina no fou reconeguda fins el 1976, als Jocs Olímpics de Mont-real La competició consisteix a…
Club Natació Badalona

Patí de vela del Club Natació Badalona
© CLUB NATACIÓ BADALONA
Esports nàutics
Club d’esports nàutics fundat a Badalona l’any 1930.
La primera seu social fou als banys El Pescador És també conegut amb el nom genèric d’El Club Començà organitzant cursos de natació i campionats de patí de vela 1945, 1957, 1958, 1960, 2000 Organitzà el Campionat d’Espanya de patins 1949 i el Campionat d’Espanya de patí de rem 1960 L’any 1966 construí la nova seu social i el 1970 inaugurà l’escola de vela A partir dels anys noranta es reformaren les installacions i es dinamitzà l’activitat social En aquest període obtingué èxits rellevants en submarinisme i triatló Practica natació, patí de vela, rem, activitats subaquàtiques, triatló,…
,
Club de Vela Platja Llarga de Tarragona
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Tarragona.
Fundat el 1981, practica el patí de vela, el surf de vela, el caiac i el catamarà El primer president fou Julio Martínez Competeix en les diferents proves del calendari català i disposa d’escola de vela Els seus regatistes més destacats són els germans Gabriel i Antoni Rosiñol, que practiquen patí de vela Es troba a la platja Llarga El 2010 tenia uns 235 socis
Club de Mar de Sitges

Celebració de la Copa Adipav 2004 al Club de Mar de Sitges
Club de Mar de Sitges
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Sitges.
Fundat el 1952, nasqué gràcies a l’impuls d’antics membres dels primers clubs nàutics de la vila i de famílies d’estiuejants i prengué el relleu del Club Marítim de Sitges Organitzà el Campionat d’Espanya de patins de vela 1950, el d’esquí nàutic 1982 i el de Hobie Cat 14 1983, 1984 L’any 1970 també coorganitzà el campionat d’Espanya de natació amb aletes, apnea i escafandrisme En l’àmbit català, ha coorganitzat algunes edicions de la Setmana Catalana de Vela i organitza el Trofeu Ricard Roca-420 de Plata El 1988 constituí l’Escola de Vela amb l’objectiu de fomentar la pràctica de la vela…
Club Natació Banyoles

Sortida de la Travessia de l’Estany de Banyoles, organitzada pel Club Natació Banyoles
Club Natació Banyoles / Conrad Fargas
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Banyoles.
Fundat al desembre del 1925, és el segon club amb més socis de la província de Girona El primer president fou Joaquim Colomer El 1926 construí la piscina i el camp de waterpolo i el 1930 organitzà per primera vegada el Campionat de Catalunya de natació, competició que acollí per segona vegada l’any 1993 Després de la Guerra Civil fou refundat l’any 1944 Des d’aquest any organitza la Travessia de l’estany de Banyoles, la primera edició de la qual guanyà Felip Sànchez-Babot, i des del 1995, la Mitja Marató del Pla de l’Estany Fou seu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en les proves de rem…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina