Resultats de la cerca

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…

Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…

Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los jueves 2005,…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

Hom començà a emprar oficialment aquest mot —que ha suscitat moltes controvèrsies per part dels idealistes conservadors de l’antic excursionisme— a partir del 1940, amb la inclusió de l’excursionisme català en les directrius esportives de tot l’Estat espanyol, sota la jurisdicció de la Federación Española de Montañismo excursionisme La creació 1963 de la Federació Catalana de Muntanyisme —supeditada a l’anterior— donà nova força a aquesta nova denominació de l’excursionisme modern

També pot incloure alpinisme, descens de barrancs, escalada, espeleologia, vies ferrades, hípica, caiac de mar, ràfting, hidrotrineu, natació en aigües obertes, patins en línia i tir amb arc Acostumen a ser competicions de llarg recorregut que tenen punts de control intermedis i una durada que pot anar des d’unes poques hores a més de deu dies L’origen dels raids d’aventura és incert, però es considera que el precursor d’aquest tipus de competicions és la marató de muntanya Karrimor, creada a la Gran Bretanya l’any 1968 El 1980 es disputà a Nova Zelanda l’Ironman Alpí, primera competició que…

Coneguda com ECAM i creada l’any 1978, el seu precedent fou la delegació catalana de la Escuela Nacional de Alta Montaña ENAM, fundada l’any 1953 Agrupà experts en muntanyisme i escalada, i planificà els primers cursos de formació per a esportistes Poc després, elaborà nous continguts per a la formació de tècnics d’escalada, alpinisme, esquí de muntanya i descens de barrancs Aquestes formacions són reconegudes per la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinistes

Tot i que es popularitzà a les darreres dècades del segle XX, els seus precedents són del final del segle XIX Entre els primers exploradors cal esmentar Lucien Briet, que el 1903 feu un inventari dels engorjats altaragonesos, als quals dedicà diversos anys, i Édouard A Martel, que explorà alguns barrancs del País Basc francès Aquesta pràctica entrà a l’Estat espanyol com a activitat d’investigació científica els anys seixanta del segle XX, de la mà de persones com Pierre Minvielle, que fou un dels descobridors de la serra de Guara A la dècada següent sorgiren els primers grups espanyols,…