Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Santa Maria de Terrassa

Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…
col·legiata de Guissona
Façana de la col·legiata de Guissona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica augustiniana ( Santa Maria de Guissona
) radicada a l’església arxiprestal de Guissona (Segarra).
Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics
Pujada a la Tossa de Montbui
Curses de muntanya i d’orientació
Cursa de muntanya que se celebra a Igualada des del 1972.
Organitzada pel Club Atlètic Igualada, recorre 6,3 km des d’Igualada fins al cim de la Tossa de Montbui, amb un desnivell de 450 m Entre els seus guanyadors destaquen José Manuel Granadero, guanyador de dues edicions 2008, 2011 i Noemí Moreno, guanyadora de vuit edicions Des del 2011, és Memorial Lluís Torrescasana, en record del que fou jutge de la prova al llarg de molts anys
Emma Roca Rodríguez

Emma Roca Rodríguez
MUNDO DEPORTIVO / JORDI CANYAMERES
Curses de muntanya i d’orientació
Esquí
Triatló
Orientadora, triatleta i corredora i esquiadora de muntanya.
Des de l’any 1998 competí en curses i duatlons de muntanya, raids d’aventura, curses d’orientació i proves d’esquí de muntanya, i esdevingué un referent femení en els esports de resistència a Catalunya Formà part de l’equip estatal d’esquí de muntanya, de les seleccions catalanes d’esquí de muntanya i de curses de muntanya, i de l’equip Buff Thermocool de raids d’aventura Del seu palmarès en raids destaquen, l’any 2003, el subcampionat d’Europa, i el 2005, les primeres posicions a l’Ecomotion Brasil i al Bimbache Extrem Andalusia, i la segona en el Raid Nuevo León Mèxic El 2007 s’imposà en…
rogaining
Curses de muntanya i d’orientació
Especialitat de curses d’orientació consistent en competicions de muntanya de llarga distància, d’equips de dos o cinc membres autosuficients i amb una duració màxima de 24 hores.
La tàctica a l’hora d’escollir l’ordre de pas pels controls i els recorreguts té molta més transcendència que la velocitat i la resistència de l’equip Les primeres competicions d’aquesta disciplina d’orientació que es feren a l’Estat espanyol foren organitzades pel Club Xino-Xano, amb Felip Gili com a director The Wild Boar Rogaining 2009 i rogaining de l’Espluga Calva 2010
Josep Mayolas Casas
Curses de muntanya i d’orientació
Orientador.
President del Club Esportiu Farra-O, fou campió d’Espanya de marató-O amb Xavi Gil 2003 i amb Eduard Garcia 2008, i de rogaining amb Arnau Julià 2000, a més de subcampió en altres edicions També fou campió d’Espanya de rogaining formant un equip mixt amb Bárbara Martínez 2009
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina