Resultats de la cerca

Recorre aproximadament 10 km per la serra de Collserola, amb sortida i arribada al complex esportiu de Can Caralleu, entitat organitzadora Passa pel parc de l’Oreneta, el bosc de Can Sentmenat, el turó d’en Cors, Sant Pere Màrtir i la carretera de les Aigües

Fou creada arran de la celebració dels Jocs Esportius Escolars de Barcelona la temporada 2009-10, per iniciativa de Ferran Santoyo Medina, amb el suport del Club Senglar Orientació de Sant Cugat del Vallès, i amb la finalitat de promoure l’orientació en parcs i zones urbanes Comprèn diverses proves de distància esprint, de les quals només puntuen els vuit millors resultats de cada participant

Membre de la Unió Esportiva de Vic, es proclamà campió de Catalunya d’aquesta especialitat l’any 2004 També guanyà proves del Circuit Català de curses de muntanya, com ara la Cursa del Bandoler 2004 Entre el 2002 i el 2005 formà part de la selecció catalana de curses de muntanya, amb la qual es proclamà campió del món per equips 2005 Individualment, finalizà en dues ocasions en la quarta posició de la classificació general de la Copa del Món 2003, 2004 de l’especialitat

Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden classificar en…

Existeixen diferents especialitats de curses d’orientació segons la forma de completar els recorreguts, la distància que tinguin i el nivell de dificultat que presentin En l’especialitat clàssica, la cursa es fa a peu Però també hi ha proves que es fan amb bicicleta tot terreny, sobre esquís o raquetes de neu o utilitzant algun tipus d’embarcació En algunes competicions, fins i tot es poden combinar diversos mitjans de transport, com en els raids d’aventura S’organitzen curses per categories d’edat, a partir dels dotze anys, que normalment es disputen de manera simultània i poden…

Membre de la Unió Excursionista Urgellenca, guanyà la Copa d’Espanya de curses de muntanya en dues ocasions 2004, 2006 El 2009 guanyà la prova de rogaining de Grandvalira, la primera realitzada als Pirineus El mateix any guanyà l’Escanyabocs de Ferro, a l’Alt Urgell, que distingeix el millor esportista en quatre especialitats diferents L’any 2018 es proclamà tercera en l’Ultra Pirineu Fou membre de la selecció catalana de curses de muntanya 2004-07, amb la qual guanyà el Campionat del Món de curses de muntanya 2005 i obtingué la cinquena posició en la competició individual També és membre del…

Arribà a Catalunya al final dels noranta i el 2005 s’organitzà la primera cursa a Sant Llorenç Savall Des del 2007, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern organitza la Lliga Catalana de Canicròs amb la collaboració de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility posterior Federació Catalana d’Agility i la Federació Catalana d’Atletisme Aquesta competició engloba diverses curses, coorganitzades cadascuna per diferents clubs, entre les quals s’inclou el Campionat de Catalunya

Fundat el 1993 per Xus Loro, que el presidí fins el 2002 En el seu palmarès destaca el Campionat de Catalunya de relleus masculins 1994, 1996-2001, 2005, 2009, 2010 i femenins 2003 Organitzà el primer Campionat de Catalunya de BTT-O 1997, a Sant Jeroni de la Murtra, i la primera prova de la Lliga espanyola 1998, als Rasos de Peguera També fou pioner en l’organització d’una prova del calendari de la federació internacional, la Copa del Món de BTT-O 1999, disputada a la Roca del Vallès

Soci del Grup Excursionista Cultural Alpinista Lletissonada, guanyà el Grand Prix Montagne-Coupe des Pyrénées Orientales entre els anys 1994 i 1999 Fou campió d’Espanya 2001, 2002 i de Catalunya 2001, 2002, 2003 de curses de muntanya, i també de la Copa Catalana 2003 Abandonà les curses per dedicar-se a les raquetes de neu, pràctica esportiva en què, en la categoria de veterans, guanyà el Campionat de Catalunya 2007, 2008 i fou subcampió del món 2008 i de la Copa del Món 2008 El 2010 es proclamà subcampió de Catalunya per equips de rogaining

Formà part del Club Esportiu Xinoxano Orientació Destacà en competicions de llarga distància i triatlons Fou campió del món de raids d’esports d’aventura 2000, 2001 amb l’equip Salomon Extrem i guanyà la Copa del Món de curses de muntanya 2005 amb la selecció catalana