Resultats de la cerca

Arribà a Catalunya al final dels noranta i el 2005 s’organitzà la primera cursa a Sant Llorenç Savall Des del 2007, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern organitza la Lliga Catalana de Canicròs amb la collaboració de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility posterior Federació Catalana d’Agility i la Federació Catalana d’Atletisme Aquesta competició engloba diverses curses, coorganitzades cadascuna per diferents clubs, entre les quals s’inclou el Campionat de Catalunya

Recorre aproximadament 10 km per la serra de Collserola, amb sortida i arribada al complex esportiu de Can Caralleu, entitat organitzadora Passa pel parc de l’Oreneta, el bosc de Can Sentmenat, el turó d’en Cors, Sant Pere Màrtir i la carretera de les Aigües

Organitzada pel Club Atlètic Igualada, recorre 6,3 km des d’Igualada fins al cim de la Tossa de Montbui, amb un desnivell de 450 m Entre els seus guanyadors destaquen José Manuel Granadero, guanyador de dues edicions 2008, 2011 i Noemí Moreno, guanyadora de vuit edicions Des del 2011, és Memorial Lluís Torrescasana, en record del que fou jutge de la prova al llarg de molts anys

Des de l’any 2005 competeix en maratons de muntanya i curses verticals, i també en proves de raquetes de neu L’any 2006 ingressà en la selecció catalana de curses de muntanya, amb la qual ha participat en competicions i Campionats d’Espanya, d’Europa i d’altres indrets del món Els seus èxits principals han estat dos subcampionats individuals en la Copa del Món de cursa d’altitud 2008, 2010 i sis primers llocs per equips 2006-11 També fou tercer en el Campionat d’Europa en la modalitat de quilòmetre vertical 2009 En l’àmbit estatal fou campió d’Espanya 2010, 2014 i 2015 i…

Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden classificar en…

Vinculada a la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia, s’inicià en l’esquí de muntanya el 2005 i ingressà al centre de tecnificació de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Competí per primera vegada en la cronoescalada de Cerler 2006, i es proclamà campiona d’Europa júnior d’esquí de muntanya 2007 en les categories individual femenina i relleus amb Kilian Jornet i Burgada i Marc Pinsach En categoria absoluta, aconseguí la medalla de plata en la cursa vertical 2009, 2012, en la individual 2012 i per equips 2012 dels Campionats d’Europa Als Campionats del Món…

Fundat l’any 2006, està constituït com a secció d’orientació de la Unió Excursionista de Sabadell Els seus impulsors foren Clemente Fernández, Iñaki Pérez i Bernat Franquesa Participa en la Copa Catalana d’orientació, en el Campionat de Catalunya de relleus i en la Copa Catalana de rogaining També organitza algunes curses populars, com ara la Cursa d’Orientació Urbana de Sabadell

Membre de l’Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà, ha estat tres cops campió del món de curses de muntanya 2002, 2003, 2004 i una vegada campió d’Europa d’esquí de muntanya 2005 També fou subcampió d’Europa de la cursa vertical 2007 i quart classificat a la mateixa prova del Campionat del Món 2006 En curses de muntanya guanyà la Dolomites SkyRace 2006, la Mount Kinabalu Climbathon Malàisia i la Ben Nevis Race 2008

Membre de la Unió Esportiva de Vic, es proclamà campió de Catalunya d’aquesta especialitat l’any 2004 També guanyà proves del Circuit Català de curses de muntanya, com ara la Cursa del Bandoler 2004 Entre el 2002 i el 2005 formà part de la selecció catalana de curses de muntanya, amb la qual es proclamà campió del món per equips 2005 Individualment, finalizà en dues ocasions en la quarta posició de la classificació general de la Copa del Món 2003, 2004 de l’especialitat

Fundat el 2002 per un grup d’orientadors provinents d’altres entitats esportives, organitzà el primer Campionat de Catalunya esprint 2002 També organitzà les curses de Lliga espanyola 2006, el Campionat de Catalunya de l’any 2007 en collaboració amb el Club Esportiu Go-Extrem, i el del 2010 en collaboració amb el Club Esportiu Orientació Berguedà Fou pioner en la promoció de l’esport femení amb l’organització de la cursa de la Dona Orientadora Entre les seves files passaren orientadors que guanyaren en alguna ocasió el Campionat de Catalunya i d’Espanya de diferents especialitats