Resultats de la cerca

Vinculada al Centre Excursionista Comarca del Bages i membre activa del GAM i del GAME, s’inicià al Pirineu Durant els anys setanta participà en expedicions de l’entitat manresana al mont Kenya i al Kilimanjaro 1970, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush 1975 i l’Iran 1977 Participà també en una expedició al Perú dirigida per José María Monfort 1978 Amb l’ascensió al Noshaq occidental 7492 m, en el marc de l’expedició a l’Hindu Kush, es convertí en la primera alpinista de l’Estat i la tercera europea a superar els 7000 m Per aquest motiu guanyà el III trofeu medalla d’or gesta humanoesportiva de…

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, formà part de la primera expedició catalana a l’Aconcagua 1979, amb Martín Zabaleta Després coronà el pic principal del Tirich Mir Pakistan, amb l’expedició Girona Tirich Mir 1982 i fou el cap de l’expedició al Kanchenjunga 1986 Fou delegat d’esports de la Generalitat de Catalunya a Tarragona 1992 i collaborador del Servei General d’Informació de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 2002 Publicà Karakorum Graphic Index of Mountaineering maps , amb Xavi Llongueras 1991

Membre de la UEC de Barcelona, l’any 2001 coronà el Shisha Pangma, a l’Himàlaia Formà part de l’expedició femenina que coronà l’Everest juntament amb Núria Balagué, i es convertiren en les primeres catalanes que l’assoliren per la cara nord 2004 És directora de l’àrea de preparació física del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya Fou una de les autores d’ Entrenamiento para deportes de montaña 1997 Rebé el gran premi Millet a la millor activitat alpinística collectiva formant part de l’expedició Dones al Shisha 2001 i el premi d’honor de l’esport català 2004

Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del…

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME des del 1991, obrí diverses vies de gel a Escòcia Escalà l’esperó Walker 1986, la cara nord del mont Cerví 1987 i el pilar central del Freney al Mont Blanc 1990, entre d’altres Formà part d’expedicions a Yosemite 1988, als Andes del Perú 1989, la Cordillera Real boliviana 1991 o al Karakoram 1992 Com a patró de veler, obrí la via Rackham el Roig al sud-oest de l’illa Dragonera 1990 Des del 1994 centrà la seva activitat en el món de la vela, organitzant viatges i preparant el veler Estrella Damm per a la Barcelona World Race

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME, instructor d’escalada en roca de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i membre del Comitè Tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME i de la junta de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC2000-08 Collaborà en la revista de muntanya Vèrtex Ha obert més de 1500 vies a les principals parets de l’Estat, de les quals més de 170 han estat primeres ascensions Fora de l’àmbit peninsular, ha concentrat la seva activitat als Alps, amb més de 100 itineraris A més, ha escalat als Estats Units, el Canadà,…

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Foment Excursionista de Barcelona Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME, ha estat instructor d’esquí i d’alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM Ha dirigit expedicions al Kurdistan 1973, Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, Saraghrar Hindu Kush, 1975 i 1977, i ha format part d’expedicions al Dhaulagiri Himàlaia, 1979, a l’Ama Dablam Himàlaia, 1981, a l’Ahaggar 1983 i a Grenlàndia 1985

Guia d’alta muntanya UIAGM, rebé diverses distincions per la seva activitat alpinística Ascendí el Chacraraju i l’Ocshapalca Andes peruans, 2002, obrí una nova via al Hua-guruncho Perú, 2003, al Shisha Pangma Himàlaia, 2004, al Cerro Standart Patagònia, 2004, ascendí diversos cims dels Andes peruans amb Jordi Corominas 2007, escalà el Cerro de San Lorenzo Patagònia, 2008, l’avantcim del Tengui Ragui Tau Himàlaia, 2009 i també obrí vies d’alguns cims de la Patagònia, entre d’altres, el Fitz Roy 2009

S’inicià a la Unió Excursionista de Catalunya UEC Instructora de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola ENAM, des del 1992 es dedica a activitats de docència de l’esport Ascendí el Nun 1997, formà part d’una expedició femenina al Shisha Pangma 2001 i feu el cim de l’Everest 2004 D’altra banda, fou vocal de la junta de Mountain Wilderness de Catalunya i participà en l’expedició de neteja Mountain Wilderness a l’Annapurna 1999

Soci del Centre Excursionista de Banyoles i de l’Esquí Club Camprodon El 2005 s’integrà al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya i a la selecció catalana i espanyola d’esquí de muntanya En aquesta especialitat ha assolit, en les categories cadet i júnior, diversos Campionats d’Espanya i de Catalunya, individuals i per equips, així com el Campionat de Catalunya absolut per equips amb Marc Solà 2010