Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol Al final de la dècada de 1970 formà part del grup d’escaladors anomenats Barrufets , amb escalades destacades a Montserrat, el Pedraforca i els Alps Participà en expedicions a l’Atles, l’Iran Damavand, 1971, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987, 1993, el Makalu 1976 i, en tres ocasions, l’Everest 1983, 1985, 2000 Des del 2005 és guarda del refugi del Pedraforca el Roget, a Saldes Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola de Muntanya i el reconeixement de la…

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza,…

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i del Club Excursionista de Gràcia, participà en expedicions a Grenlàndia 1973, Kanchenjunga Central 1978, els Andes del Perú 1980 i el Karakoram 1982 Fou el cap de l’expedició al Saipal 1985

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, està especialitzat en medicina de muntanya Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, al Karakoram Gasherbrum II, 1980, i K2, 1988, als Andes del Perú 1981 i a l’Himàlaia Manaslu, 1982 Everest, 1983, 1985 Lhotse Shar, 1984, 1987 Cho Oyu, 1992, Annapurna I, 1999 Subdirector de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, formà part del comitè organitzador del Congrés Mundial de Medicina de Muntanya i Fisiologia d’Altitud Barcelona, 2002

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Foment Excursionista de Barcelona Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME, ha estat instructor d’esquí i d’alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM Ha dirigit expedicions al Kurdistan 1973, Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, Saraghrar Hindu Kush, 1975 i 1977, i ha format part d’expedicions al Dhaulagiri Himàlaia, 1979, a l’Ama Dablam Himàlaia, 1981, a l’Ahaggar 1983 i a Grenlàndia 1985

Fou membre del Club Excursionista Pirenaic, del Centre Excursionista de Catalunya i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Feu nombroses escalades als Pirineus, entre les quals cal esmentar la primera hivernal als seracs del Petit Vinhamala, la segona hivernal al corredor de Gaube del Vinhamala i la primera estatal a l’esperó dels Esparrets al Mont Perdut Participà en expedicions a l’Alpamayo, als Andes del Perú 1972 a l’Atles 1973 al Saraghar, a l’Hindu Kush 1975, 1977, i en el primer intent català de l’Everest 1982

Vinculat a l’Agrupació Excursionista Bufalà i al Club Excursionista Tiana, és tècnic d’escalada Feu nombroses ascensions a Montserrat, els Pirineus i els Alps Rebé el premi FEEC per l’expedició catalana Kinabalu 2000 a l’illa de Borneo, en la qual obrí una via a la paret verge de la cara est del Donkey’s Ears amb Xavier Vilella, Xavier Fernández i Carles Albesa L’any 2012, amb Gara Villalba, escalà The Nose Yosemite en 16 hores És autor de Les 100 millors escalades de Catalunya 2005

És instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i membre de diverses entitats excursionistes Centre Excursionista de Catalunya, Unió Excursionista de Catalunya de Sants, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i de grups d’alta muntanya i escalada Centre Acadèmic d’Escalada CADE, Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, Peñalara, Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Antoni Sors També feu la primera ascensió catalana al Cho Oyu 1984, l’ascensió…

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

Soci del Centre Excursionista Farners i vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, assolí el Makalu 1991, el Shisha Pangma 1995 per la Via Girona, diversos cims verges del Zanskar 2004, 2005, el Chogolisa 2006 i el Neyzah Peak 2008 per una via nova Participà en les expedicions gironines a l’Himàlaia –Cho Oyu 1993, Everest 1996– i el Karakoram 2000, 2009, en la darrera de les quals s’intentà pujar al Broad Peak El 2012 tornà al Karakoram per escalar el Saver Kangri I, muntanya inèdita per una expedició estatal Publicà articles en la revista Vèrtex “…