Resultats de la cerca

Escalador i alpinista, un dels màxims exponents de la generació d’escaladors anomenada New Wave , a més de pioner a l’Estat espanyol del parapent i de les expedicions a l’Àrtic Fou soci de la UEC de Gràcia i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Des del final dels anys setanta realitzà escalades d’envergadura als Picos d’Europa, Riglos, Ordesa i els Alps, i obrí vies a les parets de Montserrat, el Pedraforca i Ordesa Participà en diverses expedicions amb obertures a la cara NW del Saraghar Hindu Kush, 1982 i la via dels Catalans a la cara sud de l’Annapurna Central…

Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí…

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços També ascendí la via americana del Thalay Sagar 1990, el…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE i del GAME, és instructor d’escalada de l’ECAM i professor a l’Escola Catalana de l’Esport S’inicià a la dècada dels setanta i ben aviat realitzà vies clàssiques de Montserrat, dels Terradets i dels Pirineus Als Alps, realitzà algunes de les cares nord més emblemàtiques Cima Grande di Lavaredo, Grans Jorasses, Eiger, Triolet, etc Ha participat en nombroses expedicions, entre les quals cal citar la dels Andes peruans Ocshapalca, 1987, l’Argentina Cerro Torre, 1988, el Canadà Lotus Flower Tower, 1990, el…

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 17 d’agost de 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços, ruta anteriorment només completada un cop el…

Vinculat al Grup Excursionista Forces, Forts i Ferms de Girona Realitzà ascensions als Andes del Perú 1983-1987, la Patagònia 1987 i Yosemite 1988 A l’Himàlaia ha assolit diversos vuit mil primera catalana al cim principal del Kanchenjunga 1986, al Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993 i al Shisha Pangma per la nova ruta del corredor Girona 1995

Membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME, escalà diversos pics de Montserrat, els Pirineus, els Alps i les Dolomites Fou guarda del refugi Lluís Estasen del Pedraforca 1975-79 Realitzà la primera estatal de la integral de Peuterey al massís del Mont Blanc 1981, juntament amb Joan Cassola i Carles Carmona Formà part de les expedicions a l’Annapurna 1970, el Kan-chenjunga Central 1980 i el Saraghar 1982

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1953, durant els anys cinquanta i seixanta realitzà primeres ascensions estatals als Pirineus, on organitzà cursos i rallis d’esquí de muntanya Encapçalà l’expedició del Centre Excursionista de Catalunya CEC a l’alt Atles marroquí 1966 Fou president de la Secció de Muntanya del CEC 1967-71 i de la mateixa entitat 1998-2006 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1965

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, realitzà ascensions als Pirineus, els Alps i els Andes Participà en una expedició a Noruega i en dues a l’Himàlaia al Broad Peak 1981 i al Lhotse Shar 1984 L’any 1987 fou membre d’una nova expedició al Lhotse Shar, com a responsable de material Mentre es disposava a fer el cim, a causa d’una allau, perdé la vida juntament amb els seus companys Antoni Sors, Francesc Porras i Antonio Quiñones