Resultats de la cerca

Realitzà expedicions a muntanyes de més de 8000 m, com el Yalung Kang 1987, el Gasherbrum II 1991, l’Everest 1993, el Broad Peak 1994 i el Kanchenjunga 1995 El 19 de setembre de 1989, amb Mònica Verge, aconseguí el Cho Oyu, el primer vuit mil femení de l’Estat espanyol El 1992 esdevingué la primera dona de l’Estat espanyol que pujà dos vuit mils en assolir el Shisha Pangma Central L’any 1999 fundà Namlo International, dedicada a l’educació infantil al Nepal Viu entre Barcelona, Colorado i el Nepal

Des del 1989 participà en expedicions a serralades d’arreu del món Pamir, Karakoram, Atles, Andes, Himàlaia o Alaska, amb ascensions als principals cims Lenin, Huascarán, Alpamayo, Huayna Potosí, Aconcagua o Denali, entre d’altres Cal destacar les seves ascensions a vuit cims de més de 8000 m el Cho Oyu 1994, que representà la primera ascensió hivernal catalana a un vuit mil i rebé una menció de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME al Piolet d’Or l’Everest 2000 el Gasherbrum II 2006, en commemoració del centenari del Centre Excursionista de Lleida CEL el…

Membre del Centre Excursionista de Tarragona i del Centre Excursionista de Catalunya, té una llarga trajectòria en expedicions a les principals serralades d’arreu del món i ha estat protagonista de destacades ascensions per a l’alpinisme català Les primeres expedicions el dugueren a escalar a Kenya 1974, als Andes de Bolívia 1978 i a l’Ahaggar algerià 1979 i 1980 L’any 1982 formà part de la primera expedició catalana a l’Everest i el 1984, Òscar Cadiach i Jordi Magriñà foren els primers catalans a coronar el Nanga Parbat, cim que també fou el seu primer vuit mil El 25 d’agost de…

Vinculat al Grup Excursionista Forces, Forts i Ferms de Girona Realitzà ascensions als Andes del Perú 1983-1987, la Patagònia 1987 i Yosemite 1988 A l’Himàlaia ha assolit diversos vuit mil primera catalana al cim principal del Kanchenjunga 1986, al Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993 i al Shisha Pangma per la nova ruta del corredor Girona 1995

Membre de l’Associació Espanyola de Guies de Muntanya i de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Ha dirigit i guiat expedicions a cims com el Kilimanjaro 2007, el pic de Lenin 2008 i l’Aconcagua en diverses ocasions, entre les quals destaca l’ascensió hivernal per la ruta directa dels polonesos de l’any 2006 Ha participat en expedicions a diversos vuit mils al Shisha Pangma Central 2002, al Dhaulagiri 2004, al Cho Oyu 2007, a l’Everest 2008 i al Lhotse 2009

S’inicià de ben petit en el món de l’alpinisme, camp en què esdevingué una figura destacada, després que al llarg de poc més d’una dècada 1982-95 hagués aconseguit pujar a tots els cims de més de vuit mil metres Nānga Parbat 1982, Gasherbrum I 1983, Gasherbrum II 1983, Broad Peak 1983, Manāslu 1984, Annapurna 1984, K2 1985, Dhaulāgiri 1985, Everest 1986, que culminà en menys de dos dies i sense oxigen, Cho Oyu 1990, Shisha Pangma 1990, Makalu 1991, Lhotse 1994 i Kangchenjunga 1995 Morí en caure durant una ascensió al Grünhorn, als Alps suïssos

Formà part de la primera generació d’alpinistes catalans a l’Himàlaia El seu primer vuit mil fou l’Annapurna Oriental Obrí diverses vies d’escalada amb el Centre Acadèmic d’Escalada i explorà diversos massissos d’Europa El 1971 coronà el Kilimanjaro i obrí una nova ruta al mont Kenya Participà en l’exploració de les illes Upernavik Grenlàndia, 1973 i coronà alguns cims de l’Hindu Kush i dels Andes peruans També participà en l’expedició catalana a l’Everest 1982, 1993 L’any 1984 coronà el Cho Oyu i el 1992 el Denali Rebé la medalla d’or 1974 i de plata 1970 de la Federació…

Soci del Centre Excursionista Tarragona i membre del Grup Alpí d’aquesta entitat, del qual fou l’impulsor, ha realitzat nombroses ascensions als Pirineus i els Alps, i ha format part de diverses expedicions a l’Himàlaia Nun 1985, Annapurna 1987, Cho Oyu i Shisha Pangma Central 1993 i l’Everest 1997, 2000 Després de compaginar l’alpinisme amb les curses de muntanya, l’any 2006 s’inicià en les curses de molt llarga distància per muntanya amb la Ultra Trail Tour du Mont Blanc 155 km Posteriorment ha completat nou ultracurses entre les quals destaquen la Goretex Transalpine Run 300…

Vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME Fou l’impulsor d’un grup d’alpinistes que feren expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’lran Darnavand, 1971, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i el Makalu 1976, que fou el segon vuit mil de l’alpinisme català Morí a conseqüència d’una allau a la canal de l’Ordiguer serra de Cadí El 1981 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC inaugurà el refugi del circ de Baiau Pallars Sobirà amb el seu nom, i el 1997 els seus companys…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, des del 1979, fou guarda del xalet refugi de Salardú 1988-99 del CEC Al principi de la dècada de 1980 fou precursora de l’escalada esportiva femenina a l’Estat espanyol i participà en competicions d’esquí de muntanya estatals i europees A més de nombroses escalades als Pirineus i als Alps, algunes de les quals foren primeres femenines estatals, com la cresta sud de l’Agulla Negra de Peuterey amb Meri Puig 1982, destaquen les fites fetes a l’Himàlaia El 1984 assolí el cim del Kangtega 6782 m en la primera expedició femenina de l’Estat espanyol, el…