Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit Al principi de la dècada de 1970 fou membre de la secció catalana del GAME, i el 1974 fou admès al Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francès Als Pirineus Centrals explorà noves rutes, entre les quals destaquen l’esperó central de la cara nord de l’agulla de Perramó i l’obertura de sis vies a la cara sud de la Maladeta Des del 1978 desenvolupà una intensa activitat als Alps, amb gairebé una desena de primeres nacionals Fou responsable de la secció “Actualitat Alpinística”, de la revista Vèrtex 1976-86, a més de collaborar en les revistes…

Soci del Centre Excursionista Barcelonès, organitzà el museu sorgit de la fusió amb el Club Muntanyenc Barcelonès CMB i fou membre fundador del Comitè Català de Refugis 1931 El 1932 escalà la paret nord del Pedraforca per una via inèdita, la Llopis-Vilaret Impulsà la publicació Sota Terra 1932-36 Collaborà en Excursionisme El 1940 fundà el Grup d’Alta Muntanya del CMB i, més endavant, participà en la creació del Grup d’Explora-cions Subterrànies El 1946 fundà l’Editorial Alpina, i traduí el Manual de alpinismo Fundà la primera revista espeleològica de l’Estat espanyol, Speleon 1950, i…

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del Servei General d’Informació de Muntanya des de l’any 1982 Treballa com a guia del Club Alpí Holandès des del 1998 Ha participat en expedicions al Mont Ararat 1989, on feu el descens en BTT des dels 4400 m als Andes de Bolívia, amb l’ascensió en solitari al Huayna Potosí 1992, i escalades a les Torres del Paine 1995, a més d’intents en alguns cims de l’Himàlaia Entre els viatges destaquen la segona travessa mundial de l’Himàlaia en bicicleta tot terreny 1987 Combina les professions de guia d’alta muntanya amb la de fotògraf esportiu Ha…

Soci del Centre Excursionista Montserrat, el 1984, juntament amb Carles Vallès, fou el primer català que assolí el cim del Cho Oyu 8201 m Ha participat en expedicions a Kenya 1974, l’Hindu Kush 1975, el Makalu 1976, els Andes del Perú 1981, l’Everest 1982, 1988, 2000 i el Manaslu 1991, de la qual fou el cap

Soci del Grup Excursionista Manlleu, fou campió de Catalunya juvenil d’escalada esportiva Ha realitzat nombroses vies entre el vuitè i el novè grau de dificultat, entre les quals destaquen La Rambla, 9a+ Siurana, 2003 Directa Open your mind, 9a+ Santa Linya, 2008 The Crew, 8c+ Rifle, EUA, 2011 Amistad, 8c Rodellar, 2009, i Malsoñando, 8c Gandia, 2006 Es proclamà campió d'Espanya 2012-16, d’Europa 2004, 2010 i del món 2007, 2011, i guanyà la Copa del Món 2010, en la qual pujà al podi en trenta-tres proves entre el 2001 i el 2011 Fou guanyador del prestigiós Rock Màster en cinc ocasions,…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE i del GAME, és instructor d’escalada de l’ECAM i professor a l’Escola Catalana de l’Esport S’inicià a la dècada dels setanta i ben aviat realitzà vies clàssiques de Montserrat, dels Terradets i dels Pirineus Als Alps, realitzà algunes de les cares nord més emblemàtiques Cima Grande di Lavaredo, Grans Jorasses, Eiger, Triolet, etc Ha participat en nombroses expedicions, entre les quals cal citar la dels Andes peruans Ocshapalca, 1987, l’Argentina Cerro Torre, 1988, el Canadà Lotus Flower Tower, 1990, el Nepal Makalu, 1991, Xile…

Vinculada al Centre Excursionista Comarca del Bages i membre activa del GAM i del GAME, s’inicià al Pirineu Durant els anys setanta participà en expedicions de l’entitat manresana al mont Kenya i al Kilimanjaro 1970, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush 1975 i l’Iran 1977 Participà també en una expedició al Perú dirigida per José María Monfort 1978 Amb l’ascensió al Noshaq occidental 7492 m, en el marc de l’expedició a l’Hindu Kush, es convertí en la primera alpinista de l’Estat i la tercera europea a superar els 7000 m Per aquest motiu guanyà el III trofeu medalla d’or gesta…

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

Fou monitor a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC de Barcelona 1987-90 Guanyà la Copa Catalana d’escalada esportiva 1991 Com a tècnic, entrenà les seleccions catalana 1988-99 i espanyola 1997-99 d’escalada esportiva, i treballà al Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya També fou entrenador d’escaladors professionals 2000-01 Fou professor de l’Escuela Española de Alta Montaña 1997-98 i de l’escola Climbat Team 2009-12, per a nens d’entre cinc i catorze anys Publicà Entrenamiento outdoor 2002, Planificación del entrenamiento en escalada deportiva 2002 i…

D’origen suec, estigué vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages Participà en les expedicions de l’entitat manresana a Grenlàndia 1972, a l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i a l’Himàlaia 1976, 1980, en la primera de les quals s’assolí el Makalu, segon 8000 català, i en la segona s’intentà el Lhotse Shar Compartí activitats amb Josep Maria Montfort i Montserrat Jou