Resultats de la cerca

Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac…

S’inicià en l’excursionisme el 1969 com a membre de l’Agrupació Escolta Mossèn Homs i el 1972 ingressà com a soci al Centre Excursionista de Terrassa CET, on fou monitor entre el 1974 i el 1977, primer de la secció infantil i després d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya Formà part de la junta de la secció d’alta muntanya, i en fou un dels membres més actius Durant els anys setanta també realitzà les primeres escalades destacades als Pirineus i als Alps El 1978 s’installà a Andorra, on treballà de monitor d’esquí Participà en diverses expedicions del…

Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’any 1955 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE Durant les dècades de 1950 i 1960 feu diverses ascensions als Pirineus, algunes de les quals foren primeres estatals, al costat d’escaladors com Josep M Colomer i M Antònia Simó El 1960 realitzà un curs a l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix ENSA, juntament amb Ferran Abella, Hermenegild Carreté i Toni Niemann, també membres del CADE, amb qui dugué a terme escalades a diverses agulles del massís del Mont Blanc, als Alps francesos Estigué molt vinculat a escaladors…

Prové de l’alpinisme i està associada amb el moviment excursionista La seva pràctica s’inicià en el medi natural, però des de la segona meitat del segle XX han proliferat estructures artificials dissenyades específicament per a l’escalada, com els rocòdroms o els blocs, que en permeten la docència, la recreació, l’entrenament i la competició sense haver d’anar a la muntanya La tècnica de progressió habitual consisteix en la utilització de la corda per a assegurar l’escalador Els escaladors s’agrupen per cordades, que acostumen a ser de dues o tres persones unides per una o més cordes El…