Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jordi Panyella Renom

Jordi Panyella Renom
ARXIU JOAN CERDÀ
Escalada
Escalador conegut com Pany.
Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada
Antoni Joan Fontdevila Martí

Antoni Joan Fontdevila Martí
Arxiu A. J. Fontdevila
Escalada
Escalador.
Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives…
Josep Puntas Jensen

Josep Puntas Jensen (al mig)
AF CEC / IGNASI CANALS TARRATS
Escalada
Escalador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE des de la seva fundació el 1942 Va pertànyer al grup de membres de CEC que el primer terç del segle XX innovà en els àmbits de l’escalada i l’esquí Company de Lluís Estasen i Jofre Vila, realitzà primeres ascensions a Montserrat i al Pedraforca Realitzà escalades a diferents massissos alpins, com l’Oberland 1922, el Mont Blanc 1925, 1928 el Delfinat 1926 i el Monte Rosa 1928 També cal destacar la seva passió per la fotografia i el seu fons a l’arxiu del CEC
Emili Civís Abad
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Formà part de la primera generació d’alpinistes catalans a l’Himàlaia El seu primer vuit mil fou l’Annapurna Oriental Obrí diverses vies d’escalada amb el Centre Acadèmic d’Escalada i explorà diversos massissos d’Europa El 1971 coronà el Kilimanjaro i obrí una nova ruta al mont Kenya Participà en l’exploració de les illes Upernavik Grenlàndia, 1973 i coronà alguns cims de l’Hindu Kush i dels Andes peruans També participà en l’expedició catalana a l’Everest 1982, 1993 L’any 1984 coronà el Cho Oyu i el 1992 el Denali Rebé la medalla d’or 1974 i de plata 1970 de la Federació…
Toni Arbonès Escoda
Escalada
Escalador.
Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a…
Francesc Dalmases Cunill

Francesc Dalmases Cunill
Jordi Canyameres
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Soci del Club Muntanyenc de Terrassa, és un dels pocs escaladors que coronà l’Eiger per la cara nord en tres ocasions El 1980 destacaren les seves ascensions a les Dolomites Entre el 1982 i el 1983 escalà diverses vies dels Écrins, del massís del Mont Blanc, dels massissos del Valais i les Dolomites El 1985 formà part d’una expedició de Terrassa al Saipal Nepal i el 1986 escalà l’Alpamayo, el Quitaraju i el Cayesh, als Andes peruans A l’octubre del 1986 realitzà la primera ascensió estatal en solitari de la paret nord de l’Eiger, i al març del 1987, hi feu la primera estatal…
Fredi Parera Avellaneda

Fredi Parera Avellaneda
ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en…
Josep Barberà i Suqué

Josep Barberà i Suqué
© ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Excursionisme
Escalador i excursionista.
Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya GAM, i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president 1969-72 El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada CADE El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal 1966, i una expedició al Caucas 1967 A partir del 1966, inicià l’exploració de la majoria de les…
,
Ferran Latorre Torres

Ferran Latorre Torres
Arxiu F. Latorre
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, membre del seu grup d’alta muntanya, el CADE, que presidí el 1999, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Realitzà nombroses ascensions de dificultat en roca i gel, algunes de les quals primeres absolutes i estatals, a Montserrat, Vilanova de Meià, els Pirineus i els Alps, entre altres En la dècada de 1990 participà en expedicions als Andes bolivians 1991 i a l’Himàlaia, amb l’ascensió a la cara sud-oest del Shisha Pangma Central 1992, un intent a l’Everest 1995 i l’ascensió a l’Annapurna, el 1999, any que també realitzà un intent al…
escalada

L’escalada integral no utilitza corda i comporta un alt risc
Centre Excursionista de Tarragona
Escalada
Activitat esportiva relacionada amb el muntanyisme que consisteix en l’ascensió de parets amb l’ajut de les extremitats inferiors i superiors per a superar la dificultat que se’n deriva.
Prové de l’alpinisme i està associada amb el moviment excursionista La seva pràctica s’inicià en el medi natural, però des de la segona meitat del segle XX han proliferat estructures artificials dissenyades específicament per a l’escalada, com els rocòdroms o els blocs, que en permeten la docència, la recreació, l’entrenament i la competició sense haver d’anar a la muntanya La tècnica de progressió habitual consisteix en la utilització de la corda per a assegurar l’escalador Els escaladors s’agrupen per cordades, que acostumen a ser de dues o tres persones unides per una o més cordes El…