Resultats de la cerca

La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…

És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…

En motociclisme, les trialeres són pròpies dels circuits d’enduro en ciclisme, dels circuits de bicicleta tot terreny, i en automobilisme, dels circuits de trial de 4×4

Fou organitzada per primer cop l’any 1916 pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Es tractava d’una cursa de regularitat de 650 km de recorregut entre Olot, Puigcerdà, Artesa de Segre, Lleida, Tarragona i Barcelona La primera edició la guanyà Carlos Heredia NSU en cotxes i Pedro Estadell Indian en motos La prova se celebrà tres anys més 1917, 1919, 1920, però no tingué continuïtat El 1954 es recuperà el nom, però la competició es desenvolupà en format de ralli modern només per a automòbils Durant tres anys se celebrà amb aquesta denominació abans de canviar-la…

Publicada en castellà, estava dedicada a la indústria i al comerç de l’automòbil i també oferia ressenyes de les proves organitzades pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Incloïa també informació sobre aeronàutica i rutes turístiques amb automòbil Carles Jaumandreu en fou director tècnic i Josep M Co de Triola, redactor en cap Signava els articles tècnics Víctor Rosich, les excursions en automòbil el mateix Co de Triola, amb el pseudònim de Passavolant i algunes fotografies eren de Claret Tenia periodicitat mensual i se’n publicaren com a mínim set números

En foren impulsors Paco Torredemer i Eugeni Geni Baturone Dedicada inicialment a la competició catalana, hi collaborava la Penya Motorista 10 × Hora i estigué dirigida per Eduardo Monsalve 1966-67, Mario Chavalera 1967-74 i Jordi A Viñals 1974-76 El 1976 anunciava el cessament de la publicació i el naixement d’una nova capçalera dedicada a l’automobilisme esportiu i als conductors, que dugué per títol Vida del automóvil o Automóvil , que pervisqué fins al novembre del 1980 i sempre mantingué el logotip de l’antiga revista Fórmula Fou una de les millors publicacions d’automobilisme de l’època…

En formen part totes les modalitats d’automobilisme i de motociclisme

Dirigida per Vicente Loren, fou patrocinada pel Reial Automòbil Club de Catalunya RACC i la Penya Motorista de Catalunya i aviat es distribuí juntament amb el butlletí informatiu del RACC En fou propietari Octavio Mas-Beya i cap de redacció, Francisco J Anet Oferia la crònica de les competicions celebrades a Catalunya i les classificacions, informava de les novetats del món del motor i incloïa articles de prevenció De periodicitat irregular, se’n publicaren catorze números

Fou pioner de la informació televisiva del motor en català, per la qual cosa esdevingué un programa fix dins la programació de TV3 Impulsat pel periodista Tatxo Benet, fou dirigit inicialment per Francesc Rosés i posteriorment per Josep Lluís Merlos És el programa de motor més veterà d’Europa Actualment el dirigeix Francesc Latorre