Resultats de la cerca

L’arena correspon a l’àrea més reduïda inclosa en el terreny polític més ampli camp Ambdós són conceptes extrets de la teoria processual i de l’acció

Aquesta àrea d’estudi està íntimament lligada a les classificacions etnobotàniques etnobotànica que aquests pobles realitzen i a les seves cosmologies, ja que és a partir d’aquestes que es conceben i es desenvolupen les teories i les pràctiques relacionades amb la medicina L’etnomedicina sovint es confon amb l’antropologia mèdica, però la primera subratlla la preeminència del punt de vista nadiu i posa més èmfasi en els aspectes indígenes de l’estudi de la salut i la malaltia

Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952

Fill de Carles Pi i Sunyer Es formà a la Universitat de Londres i a l’Escola Nacional d’Antropologia de Mèxic, i es doctorà en ciències socials a Harvard Especialitzat en antropologia social, actualment és professor a Amherst, Massachusetts Ha publicat nombrosos treballs sobre temes d’antropologia de l’àrea americana S'ha interessat pels aspectes sociològics dels Països Catalans i ha publicat diversos articles sobre el tema El manteniment de la identitat ètnica a Catalunya 1971, Etnicitat i nacionalisme en l’Europa moderna 1971, El turisme i els seus problemes i l’impacte d’una…

En la seva forma extrema, el difusionisme pressuposa l’existència d’uns pocs centres difusors de cultura i s’oposa, per tant, a la idea del parallelisme cultural , que sosté que les diferents cultures haurien arribat a produir uns resultats semblants, bé que de forma independent El difusionisme es desenvolupà a principi de segle a Europa els seus defensors més destacats foren els anglesos GE Smith i WJ Perry i els alemanys W Schmidt i F Graebner, i als EUA C Wissler Conceptes relacionats amb el difusionisme són els d'àrea cultural i cercle cultural Actualment hom admet l’…

Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia…

És autor de treballs bàsics sobre l’anatomia i la fisiologia del cervell, entre els quals cal esmentar la descoberta 1861 del centre verbal-motor cerebral àrea de Broca , al peu de la tercera circumvolució frontal esquerra i una forma d’afàsia per lesió d’aquesta regió afàsia de Broca Professor de patologia quirúrgica a París, fou un dels fundadors i el primer secretari de la Société d’Anthropologie 1859, desenvolupà les tècniques antropomètriques i fundà la “Revue d’Anthropologie” 1872 i l’École d’Anthropologie de París 1876 Defensà el poligenisme de l’espècie humana i, arran…

Estudià matemàtiques a Cambridge i després antropologia social amb BKMalinowski i RWFirth Fou professor de la London School of Economics de Londres, director del King's College de Cambridge i presidí el Royal Anthropological Institute Entre 1939-45 dugué a terme treball de camp en una àrea muntanyosa de Birmània actual Myanma, estudi reflectit en la seva obra de més relleu, Political Systems of Highland Burma 1954, en la qual establia la diferenciació entre l’estructura política abstracta i la realitat política quotidiana Dins la tradició de l’antropologia política, aquest estudi…

Professor emèrit d’antropologia i ciències socials a la Universitat de Chicago i membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències Fou un dels antropòlegs més famosos i influents dels darrers decennis Realitzà diversos treballs de camp a la zona d’Oceania, de la qual era especialista La seva obra s’anà adequant a les diverses teories que han marcat el pas de l’antropologia nord-americana i mundial dels darrers trenta anys Començà la seva trajectòria com un dels adalils del neoevolucionisme, juntament amb Elman R Service, però modificà el seu rerefons teòric fins a apropar-lo a les postures de…