Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ritus de pas
Antropologia
Concepte introduït per A.van Gennep (1909) per indicar els ritus que acompanyaven el canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen: naixement, condició d’adult, matrimoni, mort, guerra, etc.
Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent purificació, baptisme, els de trànsit a la nova simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí i els de confirmació del nou estat vestit nou, tatuatge, mutilació, etc L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar i…
enculturació
Antropologia
Terme, introduït per l’antropòleg nord-americà M.J.Herskovits, que designa el procés pel qual un individu adopta la seva cultura.
Aquest procés s’inicia en la infantesa d’una manera inconscient amb l’aprenentatge de les conductes més elementals i, en l’adult, comporta l’acceptació o el rebuig, conscients, de noves formes culturals segons si s’adiuen o no amb els models adquirits en la infantesa Pot ésser considerada una versió antropològica del concepte de socialització
Pierre Paul Broca
Antropologia
Metge i antropòleg francès.
És autor de treballs bàsics sobre l’anatomia i la fisiologia del cervell, entre els quals cal esmentar la descoberta 1861 del centre verbal-motor cerebral àrea de Broca , al peu de la tercera circumvolució frontal esquerra i una forma d’afàsia per lesió d’aquesta regió afàsia de Broca Professor de patologia quirúrgica a París, fou un dels fundadors i el primer secretari de la Société d’Anthropologie 1859, desenvolupà les tècniques antropomètriques i fundà la “Revue d’Anthropologie” 1872 i l’École d’Anthropologie de París 1876 Defensà el poligenisme de l’espècie humana i, arran de la desfeta…
oreopitec
Antropologia
Zoologia
Gènere d’homínids fòssils del Miocè superior o del Pliocè inferior de la Toscana, que per la capacitat craniana i la talla s’assemblen als pòngids actuals.
Certs caràcters dentaris i la cara curta l’aproximen als homínids, i la pelvis és típica dels bípedes L’excessiva longitud dels braços o braquiació, com també el fet de tenir les cames curtes, demostren una especialització en direcció parallela als antropoides Hom creu que habità fa uns 10 milions d’anys en els boscs que envoltaven els llacs i pantans formats pels desguassos de la serralada dels Alps En l’estudi biomecànic de les extremitats dels oreopitecs realitzat en Evidence of Hominid-like adaptations to precision grip in the Hand of European Miocene Ape Oreopithecus 1999, de MKöhler,…