Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
craniòfor
Antropologia
Aparell emprat per al suport d’un crani per tal d’examinar-lo i prendre mesures craniomètriques.
El craniòfor permet d’orientar el crani pel pla que passa pels dos pòrions i el punt més baix de la vora orbitària esquerra, que és la posició correcta per a prendre les mides
Hermann Welcker
Antropologia
Anatomista i antropòleg alemany.
Estudià les variacions de la forma del crani amb relació a la creixença de l’individu, determinà per primera vegada la grandària exacta dels eritròcits i ideà un mètode —que porta el seu nom— per a mesurar la quantitat total de sang d’un animal
tipus atlètic
Antropologia
Psicologia
Biotip, segons la biotipologia d’Ernest Kretschmer, dels individus caracteritzats pel fort desenvolupament de l’esquelet i de la musculatura.
Els individus de tipus atlètic són dotats d’una estatura mitjana o elevada, d’espatlles amples, crani elevat, cara tirant a quadrada, mans grosses i coll llarg i gruixut La correspondència del tipus atlètic amb un tipus psicològic no és tan clara com en els biotips leptosomàtic i pícnic
Eugène Du Bois
Antropologia
Antropòleg i anatomista holandès.
Professor a la Universitat d’Amsterdam, el 1887 es traslladà a Indonèsia per a dur a terme excavacions i el 1890 descobrí a Trinil Java les restes del crani i del fèmur d’un homínid que denominà Pithecantropus erectus pitecantrop , de gran importància en el desenvolupament de la paleoantropologia
antropologia biològica
Antropologia
Ciència que estudia l’home, o, en un sentit més ampli, els homínids, com a objecte de les ciències naturals, analitzant la variabilitat normal del cos humà en l’espai i en el temps.
En tant que poden contribuir a aquest objectiu, l’anatomia, la fisiologia, la genètica i la paleontologia humanes constitueixen el fonament de l’antropologia física En l’antropologia física són sintetitzats els coneixements d’aquestes disciplines per tal de situar l’home dins el sistema dels altres éssers vivents i intentar d’aclarir quin és l’origen de l’home com a ésser natural quines són, com s’expliquen i quin significat tenen per a l’individu i per a la collectivitat les diferències existents entre els grups humans quins són els factors que determinen aquestes diferències, i quines són…
hominització

Hominització, origen i evolució dels homínids
© Fototeca.cat
Antropologia
Zoologia
Procés evolutiu seguit per un conjunt de formes successives de primats que partint d’un avantpassat comú de l’home i alguns pòngids encara no identificats, arriba fins a l’home actual.
Tracta, per tant, d’una branca evolutiva actualment representada per una única espècie, Homo sapiens , però que en el decurs del temps s’ha diversificat, donant formes que s’extingiren i altres que anaren canviant pels mecanismes biològics de l’evolució Les proves que mostren que l’home s’origina a partir d’un avantpassat comú amb alguns pòngids són irrefutables i provenen de camps tan diferents com l’anatomia comparada, l’embriologia, la paleontologia, la genètica o la bioquímica, integrats en l’antropologia física o biològica Evolució dels homínids fins a l’home actual La semblança…
inca
Antropologia
Anatomia
Os supernumerari del crani, situat a la part superior de l’escata de l’occipital, a la regió de la sutura lambdoidal.
Erròniament, hom creia que era una anomalia peculiar dels inques, però ha estat comprovat que també la tenen uns altres grups indis d’Arizona, de Colúmbia, etc
ortognatisme
Antropologia
Conformació del crani facial la línia del perfil de la qual és vertical des del front fins al mentó, per la qual cosa l’individu té les mandíbules poc sortides cap endavant.
Bé que l’ortognatisme perfecte no existeix com a regla general en cap raça humana — totes són en algun grau prògnates—, la blanca és la més ortògnata
compàs de gruixos
Antropologia
Tecnologia
Compàs amb les cames corbades i convergents a fi de permetre d’amidar el gruix de les peces i per a fer mesures antropològiques, especialment les referents a punts anatòmicament oposats, com, per exemple, la llargària i l’amplària màximes del crani.
tipus pícnic
Antropologia
Psicologia
Biotip segons la classificació d’Ernst Kretschmer caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal i perfil corbat, coll curt, cap enfonsat entre les espatlles, que són una mica aixecades i inclinades endavant, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes, musculatura poc pronunciada i de consistència flàccida, sistema pilós en general ben desenvolupat.
Psíquicament els pícnics són optimistes, expansius i poc emotius Els correspon el temperament ciclotímic i, en cas d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva