Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
consciència col·lectiva
Antropologia
Conjunt de creences i sentiments comuns a la majoria dels membres d’una determinada societat.
Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets…
símbol cultural
Antropologia
Segons C.Geertz, qualsevol tipus d’objecte, acte o esdeveniment que serveix per a vehicular idees o significats.
Es tracta de construccions mitjançant les quals creences i idees s’expressen més concretament, resisteixen més els canvis i són més fàcils de comunicar Per altra banda, els símbols constitueixen una font d’informació que l’individu utilitza per a organitzar la seva experiència i les seves relacions socials
etnomedicina
Antropologia
Estudi etnogràfic de pràctiques curatives indígenes populars, així com de les creences, actituds i estratègies que es relacionen amb la salut i la malaltia.
Aquesta àrea d’estudi està íntimament lligada a les classificacions etnobotàniques etnobotànica que aquests pobles realitzen i a les seves cosmologies, ja que és a partir d’aquestes que es conceben i es desenvolupen les teories i les pràctiques relacionades amb la medicina L’etnomedicina sovint es confon amb l’antropologia mèdica, però la primera subratlla la preeminència del punt de vista nadiu i posa més èmfasi en els aspectes indígenes de l’estudi de la salut i la malaltia
relativisme cultural
Antropologia
Principi que sosté la igualtat intrínseca de tots els sistemes culturals, i que llurs diferents aspectes (costums, creences, valors, etc) han d’ésser analitzats segons els patrons i els criteris propis de la mateixa cultura que els conté.
El corollari que se'n desprèn és que cap cultura no es pot considerar superior, i que les característiques de cadascuna d’elles han d’ésser explicades i avaluades dins del context en què apareixen