Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
cultura i personalitat
Antropologia
Corrent de pensament antropològic desenvolupat als EUA els anys 1930-40.
Hom troba els seus precedents en les recerques de F Boas, C Wissler, AL Kroeber, RH Lowie i el lingüista E Sapir, per als quals la cultura constitueix el fonament tant de les estructures socials com del comportament humà individual, adquirit a partir d’un procés previ de socialització aculturació Margaret Mead, Ralph Linton i Ruth Benedict, representants conspicus del corrent de cultura i personalitat, recolliren i desenvoluparen aquestes idees En general, hom pot afirmar que aquests antropòlegs comparteixen com a premissa bàsica la creença que qualsevol cultura comporta un tipus de…
identitat social
Antropologia
Conjunt de qualitats de similitud gràcies a les quals les persones es classifiquen a si mateixes o són classificades pels altres en categories socials sota la base d’algun tret comú i particular.
En aquest sentit es diu que tenen identitat les famílies, les comunitats, els grups ètnics, les classes socials i les nacions Es considera que el món social és format per diferents categories amb relació a les quals els seus membres es defineixen a si mateixos La identitat social no s’analitza com un element interior, privat i permanent de l’individu, sinó com un procés social d’interacció, en el qual el sentiment de pertànyer a una categoria es reforça pel sentiment de diferència respecte les altres En determinades societats, aquestes categories són més fixes perquè hi ha poca…
llenguatge mímic
Antropologia
Forma bàsica de comunicació que s’expressa a través de la fesomia, els gests, etc.
Hi ha formes espontànies de mímica plorar, cobrir-se la cara amb les mans per por, etc i n'hi ha de convencionals fer adeu amb la mà i de personals gests típics de l’individu
Hermann Welcker
Antropologia
Anatomista i antropòleg alemany.
Estudià les variacions de la forma del crani amb relació a la creixença de l’individu, determinà per primera vegada la grandària exacta dels eritròcits i ideà un mètode —que porta el seu nom— per a mesurar la quantitat total de sang d’un animal
símbol cultural
Antropologia
Segons C.Geertz, qualsevol tipus d’objecte, acte o esdeveniment que serveix per a vehicular idees o significats.
Es tracta de construccions mitjançant les quals creences i idees s’expressen més concretament, resisteixen més els canvis i són més fàcils de comunicar Per altra banda, els símbols constitueixen una font d’informació que l’individu utilitza per a organitzar la seva experiència i les seves relacions socials
màrgid | màrgida
monogenisme
Antropologia
Religió
Doctrina que sosté que el gènere humà procedeix d’una sola parella.
Contrari al poligenisme, el monogenisme sol ésser fonamentat en motius teològics ordenació unitària, des d’un inici, de tota la humanitat al pla salvífic de Déu o humanistes comunitat radical de tots els homes quant a una fonamentació científica, el monogenisme no pot ésser provat amb certesa, i la hipòtesi científica que avui sembla més estesa és que l’hominització no derivà de diverses espècies animals polifiletisme, ans més aviat d’una de sola monofiletisme, però no pas necessàriament d’un sol individu monogenisme Bé que l’Església Catòlica mai no ha definit dogmàticament el…
Victor Turner
Antropologia
Antropòleg escocès.
Professor a les universitats de Manchester, Cornell i Chicago Dugué a terme treball de camp amb els ndembues al nord-est de Zàmbia, reflectit en Schism and Continuity in an African Society 1975, on presenta una anàlisi de situacions sobre un individu en les quals, mitjançant un seguit de psicodrames socials, es revelen manipulacions personals i comunitàries dels preceptes i valors de la societat En A Forest of Symbols 1967 exposa treballs teòrics sobre simbolisme i bruixeria i informes descriptius d’aspectes dels rituals En The Ritual Process 1969, postula que la vida social és…
home

Aspecte dels avantpassats de l’espècie humana
© Fototeca.cat
Antropologia
Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.
Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…