Resultats de la cerca

Terme utilitzat per l’antropòleg Gregory Bateson per a distingir els aspectes cognitius i intellectuals d’una cultura en oposició als seus aspectes emocionals i conductuals, que anomenà éthos

En antropologia el terme ha estat usat en les anàlisis de la societat i la política a l’Índia En general, fa referència a polítiques locals de pertinença relacionades amb comunitats religioses o castes en oposició a aquelles altres formes de pertinença associades amb les categories de nació o societat civil

El veganisme comporta, entre altres coses, el seguiment d'una dieta vegetariana estricta, que exclou completament els productes d'origen animal, incloent-hi els ous, la llet i la mel la renúncia a utilitzar teixits d'origen animal l'oposició a l'experimentació amb animals, i el rebuig als espectacles en què s'utilitzen animals

En el primer cas, és concomitant a l'assimilació i l'aculturació, però, a diferència d’aquests termes, la desculturació no posa tant d’èmfasi en l’adquisició de nous trets com en la pèrdua dels originaris, que, d’altra banda, solen anar acompanyats d’actituds de contestació i oposició a l’anterior ordre establert

En oposició als cosin parallels , que inclouen als fills o filles dels germans del pare i de les germanes de la mare Aquesta classificació té la imortància com a mecanisme regulador del matrimoni Així, és freqüent en moltes d’aquestes cultures de considerar la unió sexual o el matrimoni entre cosins parallels com a incestuós, mentre que hom tendeix, en canvi, a afavorir les unions entre cosins encreuats

Aquest concepte, així com el mot ètnia, s’introduïren en la terminologia de les ciències socials els anys cinquanta i seixanta, arran dels processos de descolonització i d’urbanització creixent als territoris on tradicionalment l’antropòleg havia tingut el seu camp d’observació La voluntat inequívocament ètnica present en molts processos d’accés a la independència, la formació de noves ciutats, sobretot a l’Àfrica, amb la immigració i la urbanització consegüents d’un gran nombre de persones d’origen tribal obligaren els antropòlegs a considerar nous fenòmens i adoptar noves perspectives Bona…

De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…