Resultats de la cerca
Es mostren 405 resultats
Vicenç Baldellou i Martínez
Arqueologia
Història
Arqueòleg i museògraf.
Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i també les…
fenomen d’El Niño
Corrent marí
Anomalia dels corrents oceànics que té lloc regularment a l’oceà Pacífic davant de les costes del Perú i l’Equador quan el corrent càlid sud-equatorial es fa molt més extens del normal i interromp l’aflorament de les aigües profundes, fredes i carregades de nutrients, del corrent de Humboldt.
El nom fa referència al nen Jesús, ja que els corrents arriben pels volts de Nadal Les aigües càlides del corrent sud-equatorial fan augmentar la temperatura de les aigües superficials de l’oceà, cosa que afavoreix l’evaporació l’aigua evaporada caurà després en forma de pluges intenses, tant sobre la mar com sobre les terres costaneres Aquestes pluges, si bé fan créixer l’herba en paratges típicament àrids, poden produir greus inundacions D’altra banda, la interrupció de l’aflorament de Humboldt fa que disminueixi considerablement l’aportació de nutrients, i, per tant, la pesca minva…
corrent de Benguela
Corrent marí
Corrent marí fred que es dirigeix vers el nord al llarg del litoral atlàntic africà, des del sud del continent fins al golf de Guinea, on s’uneix al corrent sud-equatorial.
L’aigua del corrent, freda en contacte amb l’aire, més calent, origina una prima capa inferior atmosfèrica molt estable que emmagatzema el vapor d’aigua per damunt dels 300-400 m d’altitud el contingut en vapor d’aigua és sempre insuficient perquè plogui Es crea així una franja de deserts costaners que presenta boires abundants al costat d’una aridesa extrema
corrent d’Agulhas
Corrent marí
Branca del corrent sud-equatorial de l’oceà Índic, que es dirigeix al S pel canal de Moçambic i es desvia vers l’E a la latitud de Durban.
És d’aigües càlides i assoleix una velocitat màxima d’uns quatre nusos a unes cent milles de terra
arqueologia urbana
Arqueologia
Branca de l’arqueologia que té per objecte la identificació i l'estudi del registre arqueològic de les ciutats per tal de documentar-ne l'evolució.
suspensura
Arqueologia
Paviment d’una part de les termes romanes situat directament per sobre de l’hipocaust.
Construït amb lloses de maó i sostingut per pilars d’adob, té la finalitat de cobrir la cambra que uneix subterràniament el forn a l’exterior dels banys amb el subsol del caldari i el tepidari La lliure circulació de l’aire calent per aquest espai hipocaust escalfa la suspensura i facilita l’escalfament de les piscines que hi ha directament a sobre seu en aquestes dues sales
valva
Arqueologia
Cadascuna de les portes del postsceni d’un teatre romà.
Servien per a l’entrada dels actors a l’escena Normalment, hi havia tres portes, la central o valva regia , per la qual entraven els actors principals, i les dues laterals o valvae hospitalis , que permetien l’accés de la resta de personatges i l’escenificació de trames secundàries
espina
Arquitectura
Arqueologia
Mur baix que divideix en dos l’arena d’un circ romà en sentit longitudinal.
Es decorava amb obeliscos, estàtues i un comptador per a marcar les voltes en les carreres de carros Els seus extrems es delimitaven amb dues fites metae entorn de les quals havien de girar els carros Se'n pot veure una en el mosaic del circ exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona
opistòdom
Arqueologia
Cambra posterior del naos, destinada normalment a magatzem o a guardar-hi el tresor.
En un principi, era privatiu dels temples d’ordre dòric, però des del segle IV aC se'n generalitzà l’ús en la resta d’ordres arquitectònics clàssics, tot i que només figura en santuaris d’una certa rellevància Acostumava a anar precedit d’un pòrtic amb columnes En els temples romans s’anomena posticum
insula
Arqueologia
Edifici romà plurifamiliar de diferents plantes amb pisos petits.
Eren construccions fetes amb maons units amb opus caementicium A la planta baixa s’installaven tendes tabernae , tallers pergulae o cases unifamiliars domus , mentre que els pisos superiors es dividien en apartaments de poques estances i mobiliari mínim, totalment mancats de conduccions de calefacció, aigua corrent o sistema de clavegueram Cadascun d’aquests pisos cenaculum acostumava a ser de lloguer i era habitat pels ciutadans més pobres que no podien permetre's viure en una domus En el seu aspecte exterior, totes les ínsules s’assemblaven entre elles i mostraven unes façanes…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina