Resultats de la cerca
Es mostren 400 resultats
fullonica
Arqueologia
Establiment d’època romana dedicat a rentar i a tenyir roba.
El procediment de rentat en aquestes bugaderies antigues requeria tot un seguit de piles específiques per a cadascuna de les fases del rentat Unes servien per a mesclar la roba amb cendres, que actuaven com a detergent i, sobretot, amb orina, que s’emprava com a àcid per a dissoldre les taques Després, els teixits es blanquejaven amb calç, s’esbandien bé amb aigua clara, es deixaven assecar, es perfumaven amb essències oloroses i es planxaven En el subsol del Museu d’Història de Barcelona s’han trobat les restes d’una fullonica segle II dC de l’antiga Bàrcino , constituïda per quatre estances…
estrígil
Arqueologia
Instrument metàl·lic i corbat en forma d’essa emprat per a la neteja corporal.
Els atletes grecs, etruscos i romans el feien servir després d’exercitar-se a la palestra per a netejar-se la pell, per fregament, i extreure l’oli que s’havien posat per a hidratar la pell, a més de la suor i la brutícia adherida al cos durant l’exercici
criptopòrtic
Arqueologia
En arquitectura romana, corredor parcialment o totalment subterrani sustentat per arcs i cobert amb volta que permet igualar els terrenys en pendent.
Serveix per a suportar una construcció superior de grans dimensions, com ara un fòrum, el podi d’un temple o un pòrtic monumental Per les seves característiques estructurals, era un lloc fresc i se'l podia emprar com a bodega
estrat
Arqueologia
Deposició de sediments arqueològics, deguda a causes naturals o antròpiques, que se superposa a una altra, cronològicament més antiga, en un jaciment.
Cadascun dels estrats té característiques pròpies i es diferencia dels altres pel color, la textura i els components a més, conté materials corresponents a un horitzó cronològic que els és comú Cada estrat s’ha de reproduir dibuixant les seccions precises amb totes les seves mesures i signes convencionals necessaris El conjunt de totes les unitats estratigràfiques s’anomena estratigrafia , i mostra les etapes evolutives en l’ocupació del jaciment
comitium
Arqueologia
Espai arquitectònic dins una ciutat romana que servia per a la reunió del poble.
A Roma, el comitium era a la zona del Camp de Mart, en una installació coneguda amb el nom de Septa Júlia, molt a prop del panteó d’Agripa El complex comprenia un gran pati quadrangular porticat que feia 310 x 120 m en què es reunia el poble convocat a vot i una gran sala coberta, que era el lloc on es feien les votacions i es procedia al recompte de vots A l’època imperial, com que la designació dels magistrats la feia directament l’emperador, l’edifici del comitium serví per a altres usos, com ara de mercat o per a la celebració de jocs de gladiadors
calibratge
Arqueologia
Procediment de comparació entre allò que indica un instrument i allò que hauria d’indicar segons un patró de referència amb un valor conegut que permet la correcció de les cronologies obtingudes per les diverses tècniques de datació arqueològica.
Les datacions obtingudes per carboni 14 i altres mitjans físics i químics acostumen a presentar desviacions degudes a factors naturals Per això, se les corregeix emprant mitjans que obtenen una escala de temps més ajustada Les dates així obtingudes s’anomenen calibrades
fíbula

Fíbules pertanyents a l’Edat de Bronze trobades a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat
Arqueologia
Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.
Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han estat…
bema
Arqueologia
Cristianisme
En la basílica cristiana, absis que conté el tron del bisbe.
arqueometria
Arqueologia
Part de l’arqueologia que aplica mètodes de la física i de la química per extreure tota la informació possible sobre una peça arqueològica (datació, classificació segons l’origen dels materials o tècniques de fabricació).
arqueomagnetisme
Arqueologia
Mètode de datació d’objectes cuits al foc basat en la propietat de la fixació de la direcció i de la intensitat del camp magnètic de les partícules de ferro metàl·lic contingut en l’argila de la terrissa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina