Resultats de la cerca
Es mostren 400 resultats
fòrum

Vista general del fòrum de Roma
© Eulàlia Rius
Arqueologia
Centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat i la seu de les actuacions públiques.
Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment lloc de mercat,…
Museu de Moià

Façana d’entrada del Museu de Moià
© C.I.C - Moià
Museu
Arqueologia
Museu creat el 1997, resultat de la fusió de l’antic Museu Comarcal de Moià, nascut l’any 1935 i situat a la casa natal de Rafael Casanova, i del Museu Arqueològic, fundat l’any 1954 com a conseqüència de les troballes de les coves del Toll, que s’instal·là al recinte del parc municipal.
A causa de la rehabilitació i adequació de les dependències de la casa natal de Rafael Casanova, propietat de la Generalitat de Catalunya, s’ordenaren els fons històrics i artístics locals de l’antic museu i més tard s’hi sumaren les colleccions arqueològiques i paleontològiques Al maig del 1998 se n'inaugurà la segona fase de l’exposició permanent, dedicada de forma monogràfica a la prehistòria del Moianès i, sobretot, a les coves del Toll La mostra acull una reconstrucció a mida natural de la cova del Toll, així com diversos elements expositius que, de manera didàctica i interactiva, posen…
arqueologia urbana
Arqueologia
Branca de l’arqueologia que té per objecte la identificació i l'estudi del registre arqueològic de les ciutats per tal de documentar-ne l'evolució.
suspensura
Arqueologia
Paviment d’una part de les termes romanes situat directament per sobre de l’hipocaust.
Construït amb lloses de maó i sostingut per pilars d’adob, té la finalitat de cobrir la cambra que uneix subterràniament el forn a l’exterior dels banys amb el subsol del caldari i el tepidari La lliure circulació de l’aire calent per aquest espai hipocaust escalfa la suspensura i facilita l’escalfament de les piscines que hi ha directament a sobre seu en aquestes dues sales
valva
Arqueologia
Cadascuna de les portes del postsceni d’un teatre romà.
Servien per a l’entrada dels actors a l’escena Normalment, hi havia tres portes, la central o valva regia , per la qual entraven els actors principals, i les dues laterals o valvae hospitalis , que permetien l’accés de la resta de personatges i l’escenificació de trames secundàries
espina
Arquitectura
Arqueologia
Mur baix que divideix en dos l’arena d’un circ romà en sentit longitudinal.
Es decorava amb obeliscos, estàtues i un comptador per a marcar les voltes en les carreres de carros Els seus extrems es delimitaven amb dues fites metae entorn de les quals havien de girar els carros Se'n pot veure una en el mosaic del circ exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona
opistòdom
Arqueologia
Cambra posterior del naos, destinada normalment a magatzem o a guardar-hi el tresor.
En un principi, era privatiu dels temples d’ordre dòric, però des del segle IV aC se'n generalitzà l’ús en la resta d’ordres arquitectònics clàssics, tot i que només figura en santuaris d’una certa rellevància Acostumava a anar precedit d’un pòrtic amb columnes En els temples romans s’anomena posticum
insula
Arqueologia
Edifici romà plurifamiliar de diferents plantes amb pisos petits.
Eren construccions fetes amb maons units amb opus caementicium A la planta baixa s’installaven tendes tabernae , tallers pergulae o cases unifamiliars domus , mentre que els pisos superiors es dividien en apartaments de poques estances i mobiliari mínim, totalment mancats de conduccions de calefacció, aigua corrent o sistema de clavegueram Cadascun d’aquests pisos cenaculum acostumava a ser de lloguer i era habitat pels ciutadans més pobres que no podien permetre's viure en una domus En el seu aspecte exterior, totes les ínsules s’assemblaven entre elles i mostraven unes façanes…
motab
Arqueologia
Base sobre la qual es dipositen un o més betils.
Els més famosos són els que es veuen al jaciment arqueològic de Petra, a Jordània
groma
Arqueologia
Instrument d’anivellament que feien servir els agrimensors a l’antiga Roma.
Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcelles exactament iguals entre elles Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada Els agrimensors orientaven…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina