Resultats de la cerca

Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament a la “Revue Catalane” 1908-12, Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l’église d’Elne par Fossa 1914 i Le siège de Perpignan et le livre vert d’Elne 1914, així com diversos fascicles de botànica catalana i estudis filosòfics

Autodidacte, amb coneixements sòlids de geologia, s’interessà per l’arqueologia i defensà l’existència de l’home quaternari, contra l’opinió de tots els savis contemporanis Aconseguí de descobrir, prop d’Abbeville, una mandíbula humana de tipus molt primitiu i diversos instruments de sílex 1844 més endavant descobrí altres materials lítics dins nivells geològics indiscutiblement quaternaris Publicà diverses obres, entre les quals destaquen De la création essai sur l’origine et la progression des êtres 1838-41 i Antiquités celtiques et antédiluviennes 1857

Entre les seves obres cal esmentar Le Perapertusès et ses châteaux 1939, Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède au XIè siècle 1949, Les tours à signaux du Conflent 1951, Le Perapertusès 1962, Le Termenès 1962, Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà”, Villefranche, capitale du Conflent, cité du marbre 1966, Architecture militaire occitane 1969, Architecture militaire des Pyrénées catalanes 1975, Architecture de pierre sèche des Pyrénées catalanes 1975, Les tours à signaux Atalaya, Guardia, Farahon 1980 i, en collaboració, Els castells…

Investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1977, l’any 2000 fou nomenat director de la Maison René Ginouvès/Maison de l’Archéologie et d’Ethnologie El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de la cultura ibèrica i en les ceràmiques gregues trobades a la península Ibèrica Ha dirigit treballs d’excavació a Sagunt, als poblats de la Fonteta i la Picola i a la necròpoli de Cabezo Lucero També ha estat comissari de l’exposició ‘Els Ibers’ París, Barcelona, Bonn, 1997-98 Entre les seves publicacions cal destacar Les Grecs et la Péninsule…

Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les iniciatives…

Ha estat investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1963 i titular de la càtedra de civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’edat del bronze al Collège de France des del 1995 Ha centrat la seva tasca d’investigació en l’estudi del Neolític i l’edat del bronze de la Mediterrània occidental, particularment al Llenguadoc i a Catalunya Entre la seva extensa bibliografia destaca L’Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège 1972, La Balmade Montbolo et le Néolithique de l’Occident méditerranéen 1974, Premiers bergers et paysans…

Dominicà, fou membre destacat de l’École Biblique de Jerusalem i especialista indiscutible d’arqueologia de Palestina Ultra les collaboracions a la Revue Biblique , publicà Jérusalem, recherches de topographie, d’archéologie et d’histoire 1912-22 i Jérusalem de l’Ancien Testament 1954-56

Féu diverses excavacions a la Península Belo, etc i tingué un paper molt destacat durant les primeres etapes de la descoberta arqueològica dels ibers Essai sur l’art et l’industrie de l’Espagne primitive 1903-04 Adquirí 1897 la Dama d'Elx per al Musée du Louvre

Autor de nombrosos treballs, entre els quals es destaca Les châteaux des croisés en Terre Sainte 1934-71 Treballà també sobre l’art català Notes sur la sculpture romane en Languedoc et dans le Nord d’Espagne 1923 Fou membre de l’Institut de France, conservador en cap honorari del Musée National des Monuments Français i conservador en funcions del museu Jacquemart André

Estudià a París a l’Ecole des Chartes Des del 1903 fou director del museu d’escultura comparada de París Dedicà atenció a l’arquitectura de l’orient català en Monuments d’architecture gothique en Grèce 1897, L’art gothique et la renaissance en Chypre 1899, Villes mortes du moyen âge 1920 i deixà treballs i estudis sobre l’arquitectura gòtica a Espanya, a França i a la Gran Bretanya