Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Heinrich Schliemann
Arqueologia
Arqueòleg alemany, descobridor de la civilització micènica.
Comerciant enriquit, es lliurà a la lectura dels clàssics grecs i a la recerca de les antigues ciutats Inicià unes excavacions al pujol de Hissarlik prop dels Dardanels, Turquia per trobar l’emplaçament de la Troia homèrica i posà al descobert la ciutadella fortificada amb nou estrats sobreposats Trojanische Altertümer , 1874 Després, a Micenes, descobrí el mégaron i les tombes de l’acròpolis, que identificà amb les dels Atrides Mykenä , 1878 També excavà el tresor d' Orcomen Orchomenos , 1884 i descobrí el palau de Tirint Tiryns , 1886 Explorà Creta, però no arribà a fer-hi excavacions
Arthur John Evans
Arqueologia
Arqueòleg anglès.
El 1900 començà les excavacions a l’illa de Creta, especialment a Cnossos Donà el nom de minoica a la civilització cretenca i n'estudià l’escriptura Entre les seves obres principals cal esmentar Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script ‘Pictografies cretenques i escriptura prefenícia’, 1895 i The Prehistoric Tombs of Cnossos ‘Les tombes prehistòriques de Cnossos’, 1921-30
Charles Leonard Woolley
Arqueologia
Arqueòleg anglès.
Participà en expedicions arqueològiques al Sudan i a Egipte 1907-11 i efectuà importants excavacions juntament amb TELawrence Lawrence d’Aràbia , a la ciutat siríaca de Karkamiş Turquia Però la seva tasca decisiva foren les excavacions de la ciutat sumèria d’Ur, amb les quals contribuí a un gran avenç en el coneixement d’aquesta civilització i en general de tota la Mesopotàmia Escriví Ur Excavations iniciada el 1927, The Sumerians 1928, Ur of the Chaldees 1929, A Forgotten Kingdom 1953 i Alalak 1955
Francesc Almarche i Vázquez
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg.
Exercí de professor d’institut i fou arxiver de l’Arxiu del Regne de València i d’altres Fou president de Lo Rat Penat , secretari de l’Acadèmia de Belles Arts, corresponent de la Reial Acadèmia de la Historia de Madrid i de Bones Lletres de Barcelona, director de número del Centre de Cultura Valenciana i ànima de la revista Archivo de Arte Valenciano Són remarcables les seves monografies sobre la civilització ibèrica al País Valencià, sobre els miniaturistes i els pintors medievals, sobre la Mare de Déu dels Desemparats, i les bibliografies sobre els regs valencians i la guerra…
Vere Gordon Childe
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg britànic.
Fou professor de la Universitat d’Edimburg i director de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres Especialista del Neolític i de l’edat del bronze europeus i de l’època del naixement de les grans cultures del Pròxim Orient Es distingí aviat per les seves síntesis, d’un alt nivell tècnic The Dawn of European Civilization 1925, The Danube in Prehistory 1929, The Bronze Age 1935, The prehistoric communities of the British Isles 1946 Li donaren un gran prestigi les síntesis, més breus però més originals i amb més càrrega ideològica Man Makes Himself 1936 traduïda al català el 1967…
tolos
Arquitectura
Arqueologia
En el món antic, nom donat a una mena de construcció circular com la dels grandiosos hipogeus amb corredors i falsa cúpula de la civilització micènica tresor d'Atreu
.
Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans
Joan Serra i Vilaró
Arqueologia
Història
Eclesiàstic, arqueòleg i medievalista.
Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de…
Pere Bosch i Gimpera

P. Bosch i Gimpera acompanyat d’altres investigadors
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en filologia clàssica, especialment grega Traduí els Himnes homèrics , que Maragall utilitzà per a la seva versió poètica Pensionat per a ampliar estudis a Alemanya, fou deixeble de Meyer i d’Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf, que el dirigí cap a la prehistòria, en la qual es formà amb Schmidt i Gustav Kossinna Tornà, doncs, amb una formació de prehistoriador europeu, la qual cosa suposà un esdeveniment totalment nou aleshores a la península Ibèrica Amb aquesta base i amb una extraordinària capacitat de treball renovà la…
piràmide

Les piràmides de Gizeh
Amre (CC BY-NC-ND 2.0)
Arqueologia
Monument de forma piramidal utilitzat antigament a Egipte com a sepulcre i pels maies i asteques com a temple.
A l’antic Egipte eren tombes d’un faraó o d’una reina el seu nom és grec, πψραμίέ en egipci, rebia el de mr El seu ús s’estengué posteriorment al Sudan En realitat, la piràmide egípcia era el centre d’un vast complex arquitectònic compost dels elements següents un temple de la vall o d’acolliment una rampa o calçada, coberta i decorada, que anava des d’aquest temple al funerari on tenien lloc les cerimònies religioses en benefici del rei o de la reina traspassats, a càrrec d’un nombrós clergat la piràmide en si monument anepigràfic en la majoria dels casos, la seva atribució a un sobirà…
Arqueologia 2014
Arqueologia
A la cova de Mollet III a Serinyà, Pla de l’Estany s’han descobert restes òssies de l’ "Homo sapiens més antic de Catalunya © Joaquim Soler / Ajuntament de Banyoles Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Prehistòria Als Països Catalans es van fer descobriments que milloren el nostre coneixement de la prehistòria peninsular Les campanyes a la cova de Mollet III Serinyà, Pla de l’Estany van treure a la llum restes òssies de l…