Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Lazare de Baïf
Arqueologia
Literatura francesa
Humanista francès.
Ambaixador a Venècia i a Alemanya, es dedicà a l’arqueologia clàssica De re vestiaria 1526 i De re navali 1536 Fou un notable traductor dels clàssics destaca la seva Électre 1537, versió de la de Sòfocles
opistòdom
Arqueologia
Cambra posterior del naos, destinada normalment a magatzem o a guardar-hi el tresor.
En un principi, era privatiu dels temples d’ordre dòric, però des del segle IV aC se'n generalitzà l’ús en la resta d’ordres arquitectònics clàssics, tot i que només figura en santuaris d’una certa rellevància Acostumava a anar precedit d’un pòrtic amb columnes En els temples romans s’anomena posticum
Heinrich Schliemann
Arqueologia
Arqueòleg alemany, descobridor de la civilització micènica.
Comerciant enriquit, es lliurà a la lectura dels clàssics grecs i a la recerca de les antigues ciutats Inicià unes excavacions al pujol de Hissarlik prop dels Dardanels, Turquia per trobar l’emplaçament de la Troia homèrica i posà al descobert la ciutadella fortificada amb nou estrats sobreposats Trojanische Altertümer , 1874 Després, a Micenes, descobrí el mégaron i les tombes de l’acròpolis, que identificà amb les dels Atrides Mykenä , 1878 També excavà el tresor d' Orcomen Orchomenos , 1884 i descobrí el palau de Tirint Tiryns , 1886 Explorà Creta, però no arribà a fer-hi…
Marc Mayer i Olivé
Arqueologia
Epigrafista i filòleg.
Doctor per la Universitat de Barcelona 1972, ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant Des del 1992 és director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees, entre les quals destaca el Deutsches Archäologisches Institut o l’Association Internationale d’Epigraphie Grecque et Latine…
arqueologia
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi a Xi'an (221-206 aC) envoltada d’un exèrcit de soldats de terracota, el descobriment del qual, l’any 1974, constituí un dels més importants de tota la història de
© B. Llebaria
Arqueologia
Mètode per a elaborar història.
Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…