Resultats de la cerca

Dominicà, fou membre destacat de l’École Biblique de Jerusalem i especialista indiscutible d’arqueologia de Palestina Ultra les collaboracions a la Revue Biblique , publicà Jérusalem, recherches de topographie, d’archéologie et d’histoire 1912-22 i Jérusalem de l’Ancien Testament 1954-56

Féu diverses excavacions a la Península Belo, etc i tingué un paper molt destacat durant les primeres etapes de la descoberta arqueològica dels ibers Essai sur l’art et l’industrie de l’Espagne primitive 1903-04 Adquirí 1897 la Dama d'Elx per al Musée du Louvre

Format a la Universitat de València, on es doctorà el 1994, és un destacat especialista en arqueologia urbana Des del 1981 ha estat arqueòleg de l’ajuntament de València, la Secció d’Arqueologia del qual dirigeix des del 2003 De les seves nombroses publicacions, cal esmentar La fundació de València 1998, Las termas romanas de l’Almoina 1999, L’Almoina el nacimiento de la Valencia cristiana 1999, L’Almoina de la fundación a los orígenes del cristianismo 1999, Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno 2000, Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania 2002

Ha estat conservador 1971-85 i director 1982-84 del Museu Arqueològic de Barcelona És conservador del Museu Monogràfic d’Empúries des del 1985 i fou director de les excavacions entre el 1985 i el 1992 És membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS Ha excavat a Albintimilium Itàlia, a Cartago Tunísia, a la factoria fenícia de Toscanos Màlaga i en diferents jaciments ibèrics La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar La cerámica campaniense de…

De la família de l’antic capità general de Catalunya Philippe de Cabanes, exercí d’advocat a Barcelona alcalde constitucional 1821-22, tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l’epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d’Armament i de Recursos del 1835, i fou novament alcalde de Barcelona 1835-36 Fou també senador per Lleida, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1816 i corresponent de l’Academia de la Historia, de Madrid Publicà Sobre la importancia de la Numismática 1816, Memoria sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña…

Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les…

Fundat l’any 1916 com a Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona a iniciativa del bisbe Enric Reig , tingué els precedents en la creació dels museus diocesans de Vic , Lleida i Solsona i la celebració del Primer Congrés d’Art Cristià de Catalunya 1913 Fins a la seva mort 1976 en fou el primer director Manuel Trens , i el primer emplaçament fou la planta baixa del seminari conciliar Durant la Guerra Civil Espanyola fou saquejat i algunes de les peces destruïdes, entre les quals cal esmentar el retaule de Sant Silvestre de Sant Sebastià de Montmajor Reobert el 1960, recuperà part de les obres…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  i…

Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…

Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn Per aquesta raó…